entrada 698 (any 3)

Ahir baixant cap al concert vaig passar per davant de la Periquitos’ cage, on el Barça feia justícia a la dita “V de Barça” tot donant significat a la frase “Res és segur, tot és possible” o també a la de “Res és veritat, tot està permès…” així que tot passant pel cel per a uns i l’infern par a altres vaig arribar a la sala de concert, com deia un conegut “The really important is to be there” i poder dir allò de “I wish you were here”, doncs res, el concert força correcte tot i que al entrar vaig tenir la sensació d’estar en un concert d’institut, massa sala per a tan poca gent i més quan per cada fan i havia un acompanyant… però els artistes van complir, tot i que un no pot oblidar que el senyor Jared és un actor i capaç de fer creure que els espectacles són personalitzats a les ciutats per on passa tot i que fent una petita recerca per Internet un descobreix que els concerts no deixen de ser uns clònics, però el tipus es sap vendre i jugar amb el públic, així i que tal com ja vaig demanar en un altre post (auuu, una altra autocita), no van faltar ni aquesta, aquesta, aquesta, aquesta i aquesta cançons del seu repertori (aviso de la qualitat que no és la millor i si molt possiblement la pitjor…), em va fer gràcia l’excusa per no tocar Hurricane… molt possiblement i aprofitant la vena d’actor els vídeos seus tenen força més del que es vol veure o fer veure en una primera visionada, estava en el concert amb la meva acompanyant quan un tipus se’ns va acostar tot demanant-nos foc, ella li va oferir i vaig veure que el tipus estava acompanyat d’un altre que em va llençar un somriure (nota mental, no anar amb camisa de llenyataire a un concert d’emos adolescents…), la meva acompanyant va somriure “Au que ja has lligat…”, “Amb els dos?”, “Sempre has semblat un tipus força dur i resistent” em va dir ella picant l’ullet i marxant al bany, els tipus se’m van acostar i em van dir si volia una copa, vaig acceptar i un cop a la barra em van explicar que venien de ses illes i que tot i tenir la família en contra havien decidit anar a viure junts tot i que no es tancaven a conèixer noves companyies, vaig somriure davant aquest aforisme i ells s’ho van prendre per on no era, un em va agafar i em va dur darrera les grades, així mentre les ninetes sospiraven pel tipus de l’escenari i els membres de la banda aquells dos ho feien per un altre membre, vaig notar-ne un a la meva esquena mentre l’altre acotxava davant meu, vaig girar el cap i el tipus em va posar la llengua fins la gola, la vaig mossegar i amb una estirada li vaig partir, vaig notar la seva sang en la meva boca i com intentava apartar-se mentre el que estava de genolls sense mirar deia “T’ho passes bé eh?” amb un moviment sec li vaig trencar el coll i el vaig deixar caure, el de genolls va aixecar el cap sorprès el vaig agafar pel coll aixecant-lo, el tipus va intentar cridar però sense aire als pulmons, vaig mossegar-li el coll notant més sang en la meva boca, ell es va resistir però vaig notar l’excitació en els seus pantalons fins i tot morir el posava catxondo, el vaig deixar caure netejant-me els llavis i comprenent el perquè no bec sang d’home.. un cop davant l’escenari de nou la meva acompanyant em va venir a buscar “I ells?” vaig somriure, ella va arronsar les espatlles “Bé, espero que ho hagin gaudit…” “No ho saps bé…”, ella es va girar tot esperant que el Jared l’escollís per la darrera cançó, però tan ella com jo sabíem que això només passa a les pel·lícules americanes i ahir no ho era…

no matter how many times did you told me you wanted to leave
no matter how many breaths that you took you still couldn't breath

no matter how many nights did you lie, i'd wait to the sounds of pausing rain

where did you go? where did you go?

heart beat, a heart beat, i need a heart...

tell me what you kill to save your life?

tell me what you kill to prove your right?

crash, crash, burn let it all burn

this hurricane chasing us, so long to cry

no matter how many days i die, i will never forget

no matter how many lies i live, i will never regret

there’s a fire inside, of this heart, about to explode into flames

where is you God?

where is you God?

where is you God...?

do you really want?

do you really want me?

do you really want me dear?



do you really want?

a heart beat, a heart beat, i need a heart beat

you know i gotta leave, i can't stay, i know i gotta go, i can't stay


tell me what you kill to save your life?

tell me what you kill to prove your right?

crash, crash, burn, let it all burn, if sorry can't fix the things i so long to cry


You say you wrong, you wrong, I'm right, I'm right, you're wrong, we fight

Ok, I'm running from the light, running from the day to night

Oh, the quiet silence defines our misery

The riot inside keeps trying to visit me

No matter how we try, it's too much history

Too many bad notes playing in our symphony

So let it breathe, let it fly, let it go

Let it fall, let it crash, burn slow

And then you call upon God

You call upon God


tell what you kill to save your life

tell me what you kill to prove your right

crash crash burn, let it all burn, if sorry can't change things i so long to cry