entrada 697 (any 3)

Avui tot esmorzant un tipus m’estava explicant que un dels socis que té fa poc que va obrir un taller mecànic amb altres, de fet ell era el soci capitalista i els altres socis eren els que pencaven, el que fa un temps seria una societat comanditària… doncs res, el que estava amb mi va escoltar no fa massa un soroll al seu cotxe i pensant que no era res greu va decidir portar-lo a aquest taller enlloc d’anar al servei oficial (cal dir, que el cotxe que té és un xic especial, i que jo sempre li he recomanat que el porti al servei oficial), ell el va dur allí per estalviar-se dos euros i de pas si havia de donar negoci donar-lo a un conegut, el tema està en que van trigar força a arreglar-li i el seu conegut li va dir que havien estat fins a les tantes i que finalment van necessitar de fer venir un dels mecànics del servei oficial per tal que donés una ullada al cotxe, ell el va anar a buscar i quan li van donar la factura va quedar flipat i més encara quan el tipus del taller li va dir “I mira que només hem posat la meitat de la mà d’obra….”, ell que si té alguna cosa és que és força tonto i educat no va dir res, després va trucar al seu conegut i tot dient que la pensava pagar li va deixar clar que si algú no sap com funciona una cosa el millor que pot fer es senzillament reconèixer-ho i no voler fer pagar el temps que ha trigat a descobrir com funciona al pobre client, i més quan ara el dia que porti el cotxe al servei oficial s’haurà d’escoltar de tot… això m’ha fet recordar que en la meva feina els coneixements venen pressuposats, no m’imagino fent-li pagar a un client pel temps que passem per tal d’entendre la base teòrica del seu problema, li podem fer pagar pel temps que passem estudiant el seu problema, ara bé, mai pel temps que passem per adquirir els coneixements que venem… encara estàvem en la conversa quan un dels que hi havia ha saltat dient que ell en tenia una de millor, a la seva empresa han fet una important inversió en informàtica i el tipus va quedar acollonit quan va demanar un millor preu i el de l’empresa d’informàtica li va dir “No el puc baixar més, ara no et queixis que et posaré tots els programes gratuïtament” el que estava amb nosaltres li va agrair tot preguntant-li si també li donaria els números de llicència i l’altre tot ofès li va dir “Home no!, no veus que te’ls posaré de tapadillo!”, aquí l’altre va explotar tot dient que en la seva empresa els programes o els tenien oficials o senzillament no els tenien i el venedor amb un somriure li va acabar dient “Doncs així me’ls hauràs de pagar…”, brutal, senzillament brutal… els he deixat discutint que amb un panorama així ja direu on acabarà tot ja que avui tinc viatge, de fet avui tinc concert a Barcelona (i no, no és una excusa per anar a veure un partit), concert i sopar, que més es pot demanar… només espero que els 30´´-> O siguin la meitat de bons en directe del que són els seus discos…