entrada 695 (any 3)

Ahir viatjant per la blogosfera em va venir al cap un conegut, el tipus té muntat un centre d’autoajuda amb un nom indi del mes xaxipirulin que (i sempre segons ell) traduït vindria a dir “espai nomes per a imbècils”, ara bé, d’imbècils en deu estar ple el lloc on estic perquè sempre té el xiringu ple, doncs bé, el tipus és tot un hipnotista (mentalista pels fashion, tot i que crec que els mentalistes toquen més pals...); bé al trapo, el fet és que el tipus i com diu en la seva publicitat: “Ajudo a que el millor d’un surti a l’exterior, amb un equilibri entre el que soc i el que realment soc...”, no em direu que com a publicitat no mola... la seva feina passa des dels atontats que ho han provat tot i que ara volen quelcom més “radical/natural” fins als xacristes que volen que els hi obrin o els del aero ioga que mentre estan penjat cap per avall diuen “Em sento diferent” i no puc més que pensar que ni cap per avall els hi arriba la sang al cervell a aquells... “Collons, clar que et pots sentir diferent que estàs cap per avall i no vius al hemisferi sud so kpullu”, doncs tornant al meu conegut, una de les seves línies de negoci és la hipnosi destinada a gent que vol perdre alguna fòbia o vol deixar de fumar o vol perdre pes o qualsevol altre història, i ell em deia que amb els anys la gent li ve amb la història de “Miri que jo ho intento, però i si em falla la hipnosi que em quedarà?”, i ell tot diligent i amb un somriure els hi diu “Ah, per això hi ha el pla B”, “El pla B?”, “Si, quan l’hipnotitzi diré al seu subconscient que en cas que vostè faci allò que no hauria de fer li ordeni llançar-se des de la finestra de casa, i si viu en un pis baix o en un xalet li ordenarà que es deixi atropellar per un cotxe, miri ho he estat pensant i crec que són formes força “accidentals” de morir, i de pas i si té una assegurança de vida deixarà arreglats a la dona i als fills...”, òbviament els tipus comencen a suar s’aixequen i marxen tot dient que necessiten pensar-s’ho, i com ell diu “Si algú no vol canviar no canviarà, tot canvi comença per un mateix... jo no puc ajudar a aquells que no volen ser ajudats...”, doncs bé, ahir en un blog algú intentava dir que la societat es cabrejava i sortia al carrer (notícia d’Itàlia i la moció de censura), i entre els comentaris n’hi havia que deien que allò seria un senzill dia i que l’endemà ja ningú se’n recordaria i que passat un mes tot seria igual, suposo que no estava massa equivocat aquest comentari, perquè els humans senzillament ja no saben que volen, i quan un no té clar que vol difícilment ho pot fer valdre, podeu preguntar a qui vulgueu, pregunteu, pregunteu si volen un revolució i suposo que us diran que si, ara bé, pregunteu si la volen fer ells, i ja us miraran diferent i si els hi dieu que igual la casquen ja no us dic el que us diran... i mentre tots viviu la vida de covardia que us han venut i penseu que res pot canviar perquè senzillament no fareu res per canviar-ho, podeu anar mirant les notícies que el bo del senyor WL us va passant per davant de la cara, i el divertit del tema, és que el personal va dient “Oh, el que fan, oh que dolents, quins governs que tenim!” i quan preguntes que pensen fer et responen “Res, que vols que fem?”, bé doncs tenir unes idees i defensar-les i si cal arribar fins al final (The End pels pel•liculers) perquè tenir unes idees no vol dir que un en surti guanyador, només demostra que un té criteri i unes idees que es creu i que defensa, tot i que avui en dia us va més la frase de: “Les idees són per ser venudes i bescanviades per tal de tenir una vida sense ensurts...”, i com que sembla que cal autocitar-se us deixo quelcom que vaig copiar fa temps (jo mai arribaré a escriure res com això, soc dels fast-blogers dels que escriuen molta merda i acaben per intoxicar al personal...)

“...he pensado que podríamos celebrar este 5 de noviembre... (Un día que, lamentablemente, ya nadie recuerda)... tomándonos 5 minutos de nuestra ajetreada vida... para sentarnos y charlar un poco...

...hay, claro está, personas que no quieren que hablemos... sospecho que, en este momento... estarán dando órdenes por teléfono... y que hombres armados ya vienen en camino...

¿Por qué? Porque mientras puedan... utilizarán la fuerza... ¿Para qué el diálogo? que en este país... algo va muy mal, ¿no? ...crueldad e injusticia... intolerancia y opresión...

...antes tenías libertad para objetar... para pensar y decir lo que pensabas... ahora, tienes censores y sistemas de vigilancia que nos coartan para que nos conformemos y nos convirtamos en sumisos...

...¿Cómo esto ha podido ocurrir? ¿Quién es el culpable?... ...bueno, ciertamente, unos son más responsables que otros... y tendrán que rendir cuentas... pero, la verdad sea dicha... si estás buscando un culpable, sólo tienes que mirarte al espejo...

...¿Por qué lo hiciste?... porque tenías miedo ¿Y quién no?... guerras, terror, enfermedades... había una plaga de problemas que conspiraron para corromper vuestros sentidos y sorberos el sentido común... el temor pudo con vosotros... y, presas del pánico, acudisteis al actual líder..., Sabatero...

...os prometió orden... os prometió paz... y todo cuanto os pidió a cambio fue vuestra silenciosa y obediente sumisión...

...anoche intenté poner fin a ese silencio... anoche destruí el Old Bailey... para recordar a este país lo que ha olvidado... hace más de cuatrocientos años... un gran ciudadano deseó que el cinco de noviembre quedara grabado en nuestra memoria... su esperanza era hacer recordar al mundo que justicia, igualdad y libertad son algo más que palabras... son metas alcanzables...

...así que si no abren los ojos... si siguen ajenos a los crímenes de este gobierno... entonces os sugiero que permitáis que el cinco de noviembre pase sin pena ni gloria... pero si veis lo que yo veo... si sienten lo que yo siento y si persiguen lo que yo persigo... entonces, os pido que os unáis a mí, dentro de un año... ante las puertas del parlamento... y juntos, les haremos vivir un cinco de noviembre que jamás... jamás nadie olvidará...

La llàstima és que això porti a que un pobre malalt dibuixi una V en una paret i acte seguit es deixi abatre a trets (ains, perdoneu es va matar ell mateix d’un tret accidental), i sabeu, el divertit del tema és que sense saber-ho ja esteu perduts perquè aquells contra els que hauríeu de lluitar us porten segles o bé mil•lennis d’avantatge i jo ho sé perquè des de fa més de cinc cents anys que els vec...