entrada 691 (any 3)

Els vaig portar a casa sense tenir massa clar si ella havia tingut més cura a l’hora de pujar la cadira de rodes al cotxe o d’acomodar la seva parella, un cop arribats a casa seva vaig aparcar prop de la porta, ella va somriure “Veus ara que ja els tenim aparcats podem anar tirant…”, després de mirar-me ella va dir resignadament “Saps, ets un avorrit…”, vam sortir i ella va fer un acció d’ajudar a baixar-lo del cotxe, el tipus va aixecar el braç “Ja puc jo…”, “El problema no és que puguis o no, el problema és que no tinc ganes d’estar-m’hi un parell d’hores veient com un coi de tortuga girada intenta posar-se bé…”, el tipus va acceptar la lògica aplastant i es va deixar fer, “Collons, serà que no fa temps que estem així, perquè encara em vinguis amb autoestimes de merda, a més ell ja et coneix…”, un cop dins de casa ella es va excusar pujant al primer pis, sempre m’ha sobtat que tot i el temps (i els recursos de que disposen), no hagin adequat la casa a les noves condicions d’ell, i més considerat que viuen en un xalet de tres plantes amb més de cent metres quadrats per planta, així que mentre ell té una part de la planta baixa ella en disposa de dos alçades (no hi ha res com el repartiment equitatiu dels béns), un cop sols ell va sospirar “Ja ho veus company, una veritable merda…”, vaig somriure “Mira, suposo que si fossis un producte del Sr. Portes series tot un vista…”, ell va riure “Sort que no m’has titllat de Finestra del Mil·lenni”, aquí vam riure els dos tot recordant com de desastres són allò que es fa amb la intenció de ser obres mestres… com em va dir un artista fa segles “Un no fa una obra mestre, un fa una obra que es torna mestre per si sola… prou feina tenim en fer-la com per damunt fer-la volent que sigui magistral, la senzilla por de no equivocar-nos al fer-la faria que segurament fos la pitjor obra de la nostra carrera…”, ella va començar a baixar les escales mentre començava a sonar…

When you don't see me...
It's not a matter of going to grow
It's not a matter of time or how I feel
I'm throwing off the shadow of a better man now
What you see is what you never had
Get real
Get another
I don't exist when you don't see me
I don't exist when you're not here
What the eye don't see won't break the heart
You can make believe when we're apart
But when you leave I disappear
When you don't see me...
Oh, it's kind of different when your there
You can lease the peace of mind
You bought a mask, I put it on
You never thought to ask me
If I wear it when you're gone
Get real
Get another
I don't exist when you don't see me
I don't exist when you're not here
What the eye don't see won't break the heart
You can make believe when we're apart
But when you leave I disappear
When you don't see me...
You never learned
You bought me
Everything and less
I turned
You couldn't let me move
I guess, I don't deny, it don't disprove
What you see is what you lost
If I were you I wouldn't try
Get real
Get another
I don't exist when you don't see me
I don't exist when you're not here
What the eye don't see won't break the heart
You can make believe when we're apart
But when you leave I disappear
When you don't see me...

“Suposo que et deus preguntar perquè no hem reformat la casa, oi?”, anava contestar però tenia clar que a ella tan li fotia el que digués “Mira, no hi ha cosa que em molesti més que m’interrompin mentre follo, així que si ell està aquí a baix i no pot pujar tots més tranquils, oi?” va acabar dient mentre jugava amb els cabells de la seva parella, aquest va fer un gest per escapar-se i ella va apretar fent més força i no deixant-lo marxar “Va, que ja ni acceptes una broma…” , ell al final va aconseguir escapar i va marxar “Vols una copa?” em va preguntar ella “Ja tornarà, de fet on vols que vagi?”, vaig somriure, molt possiblement forces estarien escandalitzats i fins i tot violents en una situació així, però jo no, com a vampir és per on passo cada dia, per mi tots els humans són encara pitjor que el pobre tipus de la cadira de rodes i entenc la situació d’ella, tot i que ella difereix de nosaltres en que per molt que ho negui l’estima, sap que mai més tornarà a ser el que era, però ja li val, suposo que poc del que va tenir li val més que molt del que mai ha tingut… sou així d’estranys els humans podeu odiar i despreciar a gust, però en canvi no podeu estimar o enamorar-vos a gust, de fet si ho poguéssiu fer seria tan com dir que també podeu deixar d’estimar i enamorar-vos a gust i la por d’acabar sol i entendre perquè ho esteu fa que us negueu a aquesta possibilitat i ho deixeu tot en mans del destí que mai ha demanat aquest privilegi…