entrada 682 (any 3)

Avui mentre anava cap a la feina he vist una de les darreres estupideses humanes, es veu que hi ha gent que no farta de tocar els collons en les xarxes virtuals (hi ha gent que creu que posar la seva merdavida en una xarxa virtual la torna xaxiktkgas i l’únic que la fa és una merdavida coneguda per molts i patida per més, si us plau des d’aquí us demano que la visqueu vosaltres solets i no molesteu...), doncs res, no cansats de tocar els collons d’aquesta manera han pensat noves vies per fer públic allò que no interessa a ningú, i no, no ho han enviat al Sr. WL; doncs res, anava darrera un cotxe que portava una enganxina on hi deia “Prenyada al volant” amb una p trempada o una d girada (vostès mateixos), he tingut de mirar vàries vegades que no manques un “em” (i no em refereixo als guardians dels arbres del TLOTR en versió SMS, aviso que és un xist mal agafat) davant de la paraula dels collons, després he buscat si hi havia cap més enganxina en plan “Deu m’estima” o el “Diable m’estima”... perquè aleshores ens trobàvem davant una fabricant de fills divins... però mireu, la tipa sense saber-ho m’ha tret un somriure mentre rumiava si tindria sortida (i crec que algú ja ho ha inventat), un sistema de leds (ara que estan de moda), on cadascú posés un missatge en funció de com li rotés el dia en plan “Estic cabrejat”, “Odio la regla”, “Vaig calent”, “Puta tu”... i així fins l’infinit i més enllà, i au, ja teniu una nova xarxa social que en podríeu dir roadweb, i fins i tot hi podria haver sexe trafiquil on es podrien conjuntar les explosions de plaer amb cops de gas i així tothom sabria qui s’ho passa bé a primeres hores del matí en ple embús de trànsit... ains, hauré de deixar de beure sang de joves surfers, que ja veieu que no porta a res de bo, si és que no hi ha ni un pam de net... ahir vaig rebre una de les primeres felicitacions de Nadal, i em va fer gràcia que vingués precisament del Noth, el tipus porta més temps en aquest mon que forces dels que som com jo, encara recordo com una nit em va explicar que el conte que s’explica del Nadal ha anat degenerant al llarg dels anys, en un principi hi havia una espècie que s’alimentava d’humans (i no, no érem els vampirs...), aquests van arribar a un pacte amb els humans, van decidir que no en matarien més sempre que aquestos darrers oferissin els seus fills un cop l’any, per tal de no espantar als nens se’ls hi deia que vindria un senyor molt amable i que els hi portaria molts regals, aquest senyor quan apareixia i portava els regals li oferia al nen d’anar-se’n amb ell, i és clar, els crius ho acceptaven que flipes, i els pares?, bé els pares rebien unes monedes i podien respirar tranquils que no acabarien ells a la taula... uns segles després es va oferir al Noth una bona recompensa si acabava amb aquells sers, i ell ho va fer, tot i això per tal d’oblidar els seus actes els humans van decidir canviar un xic la història, i donar regals i tot el que els hi roti als seus fills un dia l’any, el mateix dia que fa segles els donaven per salvar la seva vida... la postal portava escrites unes línies...

He aquí que veo a mi padre
he aqui que veo a mi madre,
a mis hermanas y mis hermanos
he aqui que allí veo
el linage de mi pueblo
hasta sus principios
y he aquí que me llaman
me piden que ocupe mi lugar entre ellos
en los atrios de Valhalla
el lugar donde viven
los valientes para siempre.

Ell no pot més que riure cada cop que veu al personal caient-li la baba quan escolta frases com aquestes, va navegar amb ells i sempre diu que mai ha trobat una lògica tan senzilla, simple i binària com la vikinga, a ell l’anomenaven Fenrir i el deixaven sempre sol després de les batalles sense preguntar que feia amb els moribunds, com deia el cap de la tribu: “Val més tenir-lo com aliat que com enemic, així que no preguntem...”, de fet semblaria ser que les frases anteriors provenen d’un cant odínic...

He aquí que veo a mi abuelo y a mi madre,
he aquí que veo a mi abuela y a mi padre.
Está congregado mi pueblo, mi gente,
ante el viejo roble, abrazados en frente.

He dejado el horno, la leña y la masa
y he venido para defender mi casa,
para que mis hijos crezcan en su tierra
sin que necesiten hacer otra guerra.

La fatalidad o el destino ha de ser,
Si mi hora llegó ya nada he de temer.
El miedo nunca nada nos ha aportado.
El tiempo de los valientes ha llegado"