entrada 680 (any 3)

Estava pensant lo divertit que és, que per alguns el fet que surtin els d’un color polític és un desastre de proporcions bíbliques mentre que surtin els seus és un fet del tot normal, ahir llegint alguns blogs quasi que podia veure entre línies “Mira que sou capullus, imbècils mongoloides... que no sabeu ni a qui havíeu de votar, la democràcia no està fet per vosaltres...”, i això dit per tipus que es titllen de “cultes i intel·ligents” (pel senzill fet de tenir una opinió), no puc més que deixar escapar el somriure fàcil al recordar un tipus que em deia “Molts d’aquests cultes no durarien un dia si haguessin de fer-ho tot per ells mateixos, i això no els fa millors, els fa més susceptibles de patir greus accidents, d’altra manera tampoc massa lamentats...”, i la pregunta d’avui semblaria ser que és saber on esta Wallyleaks, i crec que està força més a prop del que voldrien, doncs res, després de rebre el relleu he sortit del local i l’he vista venir, he esperat un instant però finalment no m’he mogut amb un somriure als llavis, ella no m’ha vist i m’ha picat, ha patinat per la neu xafada i ha caigut, després han vingut les disculpes mentre li recollia la bossa de mà i el mòbil, ella l’ha mirat forçant el gest al veure que la comunicació s’havia perdut “Ho sento” li he dit, ella s’ha espolsat la neu “Val, val, no ha estat res... però s’hi podria mirar més...”, no hi ha res com demanar disculpes perquè els humans es creguin que tenen raó i poden dir el que creguin, m’he presentat tot jurant que no era cap intent de ligoteo vari i recordant que fa temps era una costum força usual, ella amb un somriure ha dit “Irene, em dic Irene”, “Adler?, o és temptar massa a la sort?”, la cara d’ella deixava clar que tenia molt d’Irene i poc d’Adler, tot una llàstima, la vaig perdre de vista mentre girava una cantonada, vaig agafar aire, el seu perfum m’envaïa les fosses nassals, no em calia estar-hi massa a prop, utilitzava un perfum vulgar, possiblement tan com ella, però que barrejat amb la seva olor (vaig suposar que no era massa amiga de l’aigua, suposo que li deuria venir per la banda francesa) donava un toc personal al seu olor, la vaig seguir per alguns carrers mentre escoltava en la distància la seva conversa telefònica, va parar davant un bar i hi va entrar, no em va caldre mirar massa per descobrir una taula des d’on l’estaven mirant i d’on una noia s’havia aixecat, els tres petons de costum i ella s’hi va asseure, hi van estar prop d’una hora i quasi que em va sorprendre quan es va aixecar ja que havia desconnectat de la stupidconversa que tenien, la vaig veure fer el gest de pagar i com li deien que tranquil·la, que ja pagaria la propera vegada, aquí vaig somriure i més al veure com ella reia i s’acomiadava, en aquestes contrades el sol fuig que se les pela, i la nit no te manies per fer-se present, i si això hi afegim una nevada i fred fa que la city sigui més town que altra cosa a partir de certes hores, va sortir recolocant-se els guants, el barret i la bufanda, va començar a caminar, en un instant i sense saber com es va veure empesa contra una paret va intentar dir alguna cosa però les paraules no van sortir de la seva gola que es va inundar de sang, va forfollar quelcom tacant de sang la neu dels seus peus, vaig assaborir el seu gust fins la darrera gota, la vaig deixar entre dos contenidors mentre avisava que la podien anar a recollir, em vaig quedar un instant intentant descobrir el dibuix ocult que havien fet els esquitxos de la seva sang en la neu, vaig marxar tot pensant que igual si que hagués pagat si hagués sabut que aquella havia estat la seva darrera copa...