entrada 266 (any 2)

“Si alguna vegada expliquen la meva història, que diguin que vaig caminar entre gegants. Els homes neixen i es marceixen com el blat hivernal, però aquests noms mai moriran. Que diguin que vaig viure en els temps d'Hèctor, el domador de cavalls. Que diguin que vaig viure... en els temps d'Aquiles.”

“T'explicaré un secret, quelcom que no s'ensenya en el teu temple, els deus ens envegen. Ens envegen perquè som mortals, perquè cada instant nostre podria ser el darrer, tot és més bonic perquè hi ha un final. Mai seràs més maca del que ets ara, mai tornarem a estar a aquí”

Ho he de confessar, vaig veure la peli de Troia (i ja sé el que us pot portar a concloure el fet que vegi pelis d'homes amb el tors nu i suat, barallant-se entre ells...), amb tot i si us he de ser sincer pel meu gust una adaptació força lliure de l'original, vaig trobar a faltar els Deus i els seus tripijocs, possiblement es tractava de donar un caire més romàntic a la pel·lícula i fer lluir als actors, o igual que el pressupost no donava per representar els actes dels Deus (que atenció que no s'estaven per brometes aquestos), a més moren personatges que no haurien de morir i se'n salven d'altres que... bé, una adaptació força lliure del llibre d'Homer, i més considerant que l'original d'Homer tampoc deixa massa clar el final de la ciutat (i fins aquí puc escriure), possiblement aquesta novel·la dóna perquè tothom es defineixi com un o altre protagonista, i mireu que n'hi ha forces de protagonistes, molts més del que us podríeu imaginar i és que anys de guerra donen per l'aparició d'herois i covards, a mi sempre m'han dit que al final un es queda o amb el giny d'Ulisses, o la justícia d'Hèctor, o la covardia de Paris (i agraeixo que no la volguessin amagar en la cinta), o fins i tot amb Agamenon per la seva cobdícia, també amb Príam per l'amor al seu fill i finalment com no pel cinisme i l'orgull que demostra Aquiles.

“Si et quedes a Larisa... tindràs pau i una dona meravellosa. Tindràs fills i filles que a la seva vegada tindran descendència. Si vas a Troia, teva serà la glòria. Escriuran epopeies de les teves victòries durant milers d'anys. El mon recordarà el teu nom. Però si vas a Troia... no tornaràs a casa: Doncs la teva glòria i la teva maledicció caminen juntes de la mà. I jo no et tornaré a veure”

I finalment el cavall més famós de la història, però possiblement aquesta ja és una altra història que explicaré en un altre moment, recordant el llibre (que no la peli), un entén les paraules d'aquell que va dir “Que el Senyor, doni la mort que cada un necessita...”