entrada 274 (any 2)

Finalment ahir vaig sortir, però la cosa va començar a pintar malament des d'un bon principi, i és que ahir jugava el Barça per la tele, bé, més exactament ahir jugava el Barça i el feien per la tele en obert, el que va portar a que al sopar no hi hagués quasi cap d'aquells subnormals Hommerils, sense cervell i amb la boca fàcil als que tant m'assemblo, i em va tocar aguantar a tots els intel·ligents i il·luminats que van deixar anar un: “Carai, avui si que podrem parlar sense necessitat d'anar fent la traducció simultània per a mongòlics...”, això deurien pensar fins que em van veure, moment en que les cares els hi van canviar, bé, amb tot, tant, tant, tant, desastre la cosa no va ser, almenys els primers 30 segons, després ja va anar degenerant amb una interpretació un xic oberta de la realitat, i aquí us en deixo un petit tast... que a un poblet un immigrant sud-americà decideix que no en té prou (o es vol estalviar) anar de putes, i viola i mata a una noia, doncs res, que el culpable n'és la societat, el tipus en qüestió no és més que una víctima del sistema, algú que ve aquí amb unes esperances truncades per la nostra societat, que l'ha emprés a un mon d'alcohol i drogues, i el rebuig de la societat l'ha fet incapaç d'intengrar-se en ella, a més de provenir d'una cultura diferent (ull, que no es van pronunciar si millor o pitjor, només és diferent), on la dona no té les condicions de la nostra, així doncs... innocent, en el segon cas una prostituta mor atropellada quan fugia dels mossos d'esquadra, aquí encara hi va haver més quorum, ella la víctima, els mossos uns perseguidors del sistema que volen acabar de forma errònia amb l'expressió de l'esclavitud del segles XXI, i és que els culpables són els clients, a qui se'ls hauria de fer teràpia de grup i passejar públicament sota la seva condició de puteros (i dels puteros als peperos hi va anar un pel de cony, de no ficar-los tot en un mateix grup, després de parlar de l'actitud d'alguns càrrecs públics...), i finalment el millor de tots: ja que s'està celebrant el judici per la mort d'un antisistema a mans d'un neonazi, la discussió centrada en que hi ha tipus que es creuen millors per la seva naturalesa i condició, considerant inferiors a tots aquells que no són com ells, i altres (i aquí els hi van començar a brillar els ulls) que creuen en la igualtat i la democràcia de les persones i que consideren a tot bitxo vivent sota un prisma d'igualtat, tot bé fins aquí, així que jo aleshores vaig decidir fer una pregunta.... “Com era que estàvem sopant en un lloc on tots els cambrers eren pobres immigrants, víctimes d'un sistema que no els deixava desenvolupar-se, i encara més, com és que cap d'ells treballava com a cambrer o qualsevol de les seves variacions (no vaig voler fer-hi entrar les prostitutes, ja que veient les noies que hi havia al sopar vaig voler ser prudent)”, i la resposta, doncs una resposta sense desperdici, resulta que ells estan per coses “superiors” i deixen aquestes feines a altres amb menys habilitats que no pas les seves (en resum i després de moltes excuses i paraules repensades vindrien a dir això), vaja que ni hartovino farien de cambrers, vaig somriure pensant que almenys ells creien en la igualtat i democràcia, vaja, sort! que els que creuen en aquest valors eren ells, i més encara després de veure la cara “amorosa” amb la que anaven rebent a tots els que amb un somriure (segons els d'allí, “imbècils i manipulats per un joc d'onze contra onze amb una pilota i un tipus de negre”) anaven arribant, estic segur que tot i les seves idees, els meus companys de taula tenien un pla magistral per salvar la nostra societat, un pla com els de molts altres que quan es recorden fan venir escalfreds com s “solucions finals” que eren....