entrada 283 (any 2)

Parlant amb algú m’ha vingut al cap una expressió que diuen els pescadors: “No hi ha pitjor turmenta que aquella que un té dins del seu cap”, avui tot i no haver-se acabat serà el dia de la tonteria dita, ja he començat el matí amb la ruqueria (que pensava seria la del dia), per anar evolucionant i escoltant expressions que m’han anat arrancant un somriure, per exemple, tinc un company amb tendències a “embuclar-se”, manda güevos! com diria aquell... no procediré a explicar el concepte tot i que com molt bé haureu imaginat té a veure amb el tema dels bucles, posteriorment una amiga em diu que no hi ha “trencaments de parella” sinó que hi ha “portes obertes, a noves experiències”, suposo que quan algú té tendència a ser portera, o a estar a portes de molts llocs (possibles) sense poder entrar en cap, res millor que donar-se un títol de cinc paraules; a més, he fet un experiment empíric que m’ha donat bons resultats, avui mentre feia el cafè he preguntat al personal si preferien l’arxifamosa cançó dels Billie the vision & the dancers d’un anunci, o bé la versió del life on mars d’un altre anunci, i el resultat ha estat demolidor, els que no sabien de que parlava ja que no veuen la televisió i estan només a un pas de la il•luminació han estat descartats (tot i que no eren masses), els que han preferit la primera cançó ja els tenia catalogats inicialment com a hippypolles, mentre que els que preferien la segona cançó sempre han tingut un que, que me’ls ha fet suportar, els que no han triat cap cançó, be per fer-se l’interessant o bé perquè no saben pronunciar-se els visitaré alguna nit d’aquesta setmana, així doncs, queda de nou clar que els gustos musicals diuen força de la gent... així doncs, i agafant les expressions anteriors, quedar clar que la gent tendeix a embuclar-se en obrir portes a noves experiències, i és més... jo hi diria que encara n’hi han que obren portes sense tancar les anteriors, i el que és més greu, n’hi ha que sense deixar sortir abans d’entrar... això si, dividits entre els que van de vacances a una illa a empiular-se o bé els que decideixen provar sort a Mart a veure si hi ha algú un xic més interessant que els que habiten aquest fotut mon, si és el que deia algú... quan els cuartos entren per la porta l’amor assalta la bragueta... o no era així??, amb tot i per acabar no puc evitar somriure al veure segons quins tipus amb segons quines tipes, i sempre em ve al cap una expressió del tot certa “Massa motor per a massa poca barca”, expressió de nou del mon dels pescadors, i que sempre he utilitzat per la seva realitat...