entrada 281 (any 2)

Escoltant darrerament els mitjans de comunicació, no puc evitar pensar en una història que em van explicar fa força temps, deien que fa mil•lennis un emperador xinés governava el seu país que estava sotmès a una sèrie de plagues i malalties, l’emperador es va tancar en el seu palau i dedicava tot el seu temps a cultivar el seu jardí particular, així cada cop que rebia un emissari amb alguna nova mala notícia el feia passar al seu jardí i li deia: “Heu vist com de bonic i frondós està el jardí...”, i aquest era l’únic comentari, amb el pas del temps tots van creure que l’emperador havia perdut la raó sobrepassat per la situació, com tot, al final les coses van anar millorant i quan l’arribada d’emissaris es va anar reduint al recuperar-se el país, l’emperador va deixar el seu jardí tot recordant que no amaguessin massa les claus del mateix pel que pogués passar en un futur... hi ha forces interpretacions de la història, dels que consideren a l’emperador un pobre boig als que creuen que era força espavilat, doncs bé, veient les darreres notícies tinc la sensació que algú ha escoltat la història i també s’ha tancat en el seu jardí particular, amb tot, i veient les flors que obté (menors i de negre), algú li hauria de dir que no acaba de funcionar massa bé el tema... a part d’aquest tema he tornat a quedar sorprès de la presumible bondat de alguns humans, ja que m’he submergit de ple en el fangós mon d’aquells que aprofiten els seus blogs per promoure activitats honorables, lloables, destacables, etc... i no he pogut més que somriure al veure com de fàcil un ignora l’equació bàsica de la subsistència: “Davant de recursos escassos, aquests només poden ser distribuïts justament si es vol arribar a l’òptim de persones, amb tot això no assegura que s’arribi a totes les persones”, i aquí tenim una paradoxa, qui és el culpable de tenir més persones de les que es poden alimentar?, són les riqueses nacionals internacionalment alienables en cas de necessitat?, quina obligació es té d’ajudar als que no es vol o no es pot ajudar?, suposo que amb aquestes premisses em dec estar guanyant forces amics..., i com a vampir hauria d’agrair els intents dels que intenten mantenir la població humana global per sobre de les possibilitats, però en el fons he aprés a no confiar en els salvadors del mon, perquè tot salvador sap que la seva missió requerirà de sacrificis i normalment ells no acostumen a ser els sacrificats, com deia un bon amic meu: “L’ajuda que ofereix la gent és inversament proporcional a la manca de recursos que els hi implica, i aquesta (l’ajuda) es redueix exponencialment en funció dels recursos que es consideren propis i que són destinats a la mateixa”, el que voldria dir que mentre tot va bé, i no els hi toques la butxaca tothom és solidari, ara quan algú nota una lleugera pressió en la seva butxaca...