entrada 271 (any 2)

Bé fa res que ha començat el cole i ha faltat temps per treure el tema de l'autoritat dels mestres, doncs bé només dir una cosa... l'autoritat no es pot donar, l'autoritat només es pot guanyar, i el fotut del tema és que també es pot prendre, així quan un dels pares/mares deixa a l'alçada del betum al mestre del seu fill, perquè aquest ha gosat dir que el nen és un subnormal doncs fa molt poc favor al seu fill, però que hi farem crec que fins i tot és normal que pares fracassats i mares que només serveixen per veure telenovel·les i llegir revistes del cor, considerin que els seus fills mereixen el millor dels futurs amb l'error que no tothom pot tenir el millor dels futurs, ni tenir allò que els progenitors no tenen, vaja i com a mostra només cal que es mirin al mirall... amb tot també reconèixer que hi ha cada personatge exercint de mestre que fa vergonya aliena, forces individus que sense tenir cap lloc on deixar-se caure decideixen passar-se al costat fàcil de la vida, ensenyar a ignorants que poques vegades ens podran corregir, i si al final el tema no surt com s'espera, doncs la culpa és dels alumnes que cada any són més burros..., un fotut peix que es mossega la cua, no sé sap que és abans, els alumnes amb poques ganes de ser-ho o els mestres amb menys ganes de ser-ho. Recordo fa segles quan la cosa era més senzilla, un anava a aprendre així de senzill i els mestres no tenien cap mena de problema d'acabar qualsevol relació que no els hi fos satisfactòria, suposo que els “moderns” conceptes d'igualtat i democràcia, han fet que tothom tingui els mateixos drets tot i no tenir les mateixes potencialitats, i aquest és un error força greu companys, l'altre dia un director de centre em deia que al·lucinava de que els pares preferien escoltar que el seu fill era un xic especial, xulo, amb una tendència a resoldre els problemes amb les mans i a perseguir nenes a escoltar que el seu fill era simple i planament normal, i que es prenien aquesta definició com un insult, i que davant l'observació de que una noia tenia un puls sexual massa fort per l'edat que tenia, es va tenir que escoltar, que el problema no era la nena, sinó tota la resta de la classe que no deixaven de ser uns immadurs, que vaja, que la nena en qüestió era la normal, i que la resta de la classe era anormal, però ja ho diuen... amor de pare o mare, però bé, no arreglarem el mon des d'aquest blog i poques ganes en tinc, la veritat, vosaltres heu creat el problema i vosaltres l'haureu de resoldre o el problema esdevindrà un fet normal, i aleshores ja serà massa tard...