entrada 274-3 (any 2)

Sempre m'ho han dit que és lleig jugar amb el menjar, i a més mai sé sap com acabarà un la nit, ahir estava fent una copa en un local pensant si faria el ressopó allí mateix o m'arriscaria pels carrers de la ciutat, quan vaig veure algú interessant en la barra i m'hi vaig acostar, després dels primers intercanvis de cops i paraules no vaig poder més que lamentar la meva sort, la tipa en qüestió tenia uns gustos d'aquells que poden dir molt o poc, per no dir directament res, algú que et diu que li va la música alternativa i els curts enlloc de les pel·lícules com a mínim ens hauria de posar nerviosos... ja que el concepte alternatiu en música pot anar des de grups com L'hombre biónico bebiendo sosa a qualsevol esbart dansaire o orfeó... i el tema de curts pot implicar gustos des de Pixar a cintes com 24 hores en la granja de formigues... mentre intentava veure a quin grup la ficava, vaig veure una cara somrient que m'observava des de sota la seva màniga “T'agrada la meva fada dels boscos?” em va preguntar “Bé fa més pinta de nimfa del rius, i en tot cas que fa la fada tan lluny del bosc?” em va mirar intentat computar les dades, al final se li va escapar un somriure “Poc queda del bosc... com a molt un jardinet” va dir amb un somriure que valia la nit, vaig deixar anar un sospir al recordar els jardins de bambú que com a panda mai provaré, igual la nit no seria tan dolenta, vam fer un parell de copes més, al final amb un somriure em va dir que tenia altres tatuatges que igual m'agradava veure, vam acabar a casa seva, la cosa va anar ràpida, va ser al treure-li els pantalons que els vaig veure, al llarg de l'interior de les seva cames hi havia tatuades no menys de cinc fades “Aquí tens les nimfes que buscaves..., prop del riu....” va dir, riu o no, no puc negar que hi havia certa humitat per allí, el que ella no sabia es que la part interior de les cames té un veritable riu soterrani de vida, una de les principals artèries del cos humà hi passen, eren veritables nimfes de riu, del riu de la seva vida, es va deixar anar em vaig dedicar a aquella font a la que ella es referia i just quan va arribar, vaig canviar de riu, deixant el del plaer pel de la vida, ella només va notar una mossegada i com la vida li marxava, tot i els segles no sé distingir entre un orgasme i una mort com aquella, possiblement en el primer cas una creu morir de plaer, i en el segon cas quan una se n'adona ja està morta pel plaer, no vaig deixar ni una gota de sang, feia temps que no havia menjat i reconec que cada cop en tinc més necessitats, els darrers actes m'han fet força més depenent de la sang, suposo que un pot triar i jugar en la frontera, fins un moment on un pot decantar-se per ser més humà que vampir, o a la inversa i els meus darrers actes m'havien llençat de nou a un mon del que havia sortit feia segles, i ara em tocaria tornar a sortir-ne, sempre que pogués i volgués... em vaig aixecar, possiblement ho hagués pogut allargar un xic més i satisfer altres necessitats, però vaig tornar a recordar que amb el menjar no s'hi juga...