entrada 259-2 (any 2)

A vegades em sorprenen les coses més comunes-increïbles, o trobo fets i paraules increïbles en les coses més tontes, bé he de reconèixer que “one piece” no és un manga usual i té forces girs que el fan entretingut i fins i tot un xic especial, però l'altre dia fent zapping el vaig enxampar al k3 (crec), no l'acostumo a veure sencer però si una estona el just per somriure un parell de cops i poder tenir aquella cara de gilipolles que amb poc es conforma, suposo que d'altres necessitaran veure l'Espartaco del Bolsoi, però que hi voleu fer, un és de gustos senzills... doncs bé, veient la sèrie es van dir dues frases que em van portar forces anys enrere, en un dels combats i just a l'acabar, un li deia a l'altre “Gràcies per fer-me més fort”, i just abans un recordava una vella dita japonesa: “Hi espases que no tallen res i d'altres que en canvi ho tallen tot...”, la primera frase l'he escoltada al llarg dels segles de moltes maneres i amb diferents matisos, però deixa clara una idea, un sempre serà jutjat pel nivell dels seus oponents i aquests ens faran sempre més forts i destres, així doncs tenir-los hauria de ser sempre pres com una benedicció, molt possiblement hi haurà gent que prefereix una vida plàcida i regalada, però com diuen, per a gustos els colors, jo de sempre he cregut que si es viu la vida, aquesta ha de ser viscuda sempre a l'extrem, just en aquell punt on cada segon que vivim ens retorna un cert orgull per haver fet sempre el millor que es pugui... la segona frase és una “perversió” d'una dita japonesa, jo l'he escoltada (ara menys), tot i que fa segles era una premissa diària en la pràctica, encara recordo quan em deien “Una espasa, no és ni bona ni dolenta, una espasa no talla per si sola, és qui la maneja qui la fa ser bona o dolenta, una espasa pot portar la justícia o la injustícia, el que has de tenir clar, és que quan la desenfundis la causa ho ha de justificar i no n'has de dubtar mai dels resultats, hi ha espases que no tallen res i en canvi d'altres que ho tallen tot, això és perquè se li ha sabut dir a l'espasa que és el que es vol tallar i ella ho ha entès, un cop passa això res es resistirà a ella, sinó es té clar el que es vol tallar el més segur és que l'espasa acabi per no tallar o tallar allò que no hauria de tallar, al final i com en tot, son els homes els que lliguen amb els seus actes el seu destí”, possiblement semblaran paraules buides de contingut o un xic exagerades, fa uns anys en un dels meus viatges al Japó vaig acompanyar a un conegut a visitar un artesà que feia les fulles de shinkens, crec que ja poques katanes es fan al Japó avui en dia... un cop allí el meu amic expert va intentar fer-me una demostració pràctica del seu coneixement sobre aquells objectes, l'artesà se'ns va acostar i ens va acompanyar per ensenyar-nos les seves darreres creacions, el meu amic estava com un nen amb sabates noves mirant i remirant, finalment em vaig quedar davant d'una fulla, felicitant-lo per la feina ben feta, em va mirar i amb un somriure trist em va dir que ell no l'havia feta, aquella fulla havia estat un regal, felicitant-me pel bon gust que tenia, el meu amic va insistir en que li expliqués que tenia aquella fulla d'especial, és tan obvi que mai li he dit, les fulles són com les persones, no acostumo a admirar a aquelles en les que només ens reflectim, prefereixo aquelles que agafen la nostra imatge i ens retornen al seva, sempre és més enriquidor i ens recordem que no només hi estem nosaltres...