entrada 266-2 (any 2)

De fet aquest matí després de sortir i passejar una estona pel supermercat que són els carrers d'on visc, de fet i de moment els vampirs no tenim massa problema pel tema del menjar fresc... almenys on jo visc, doncs bé, passejant entre els humans sense que pràcticament cap d'ells notés res d'estrany no he pogut més que somriure (fet que ha estranyat a tots els que s'han creuat amb mi), i encara m'ha fet més gràcia que estranyés no el que era sinó que somrigués... suposo que seguint amb el post anterior podem dir que els vampirs som uns veritables cavalls de Troia, vaja això o uns ous Kinder... que dins tenim la sorpresa... som tan semblants exteriorment a vosaltres que molt possiblement algú dirà que sou vosaltres els diferents o que ho hauríeu de ser, ja que nosaltres encaixem força bé en aquest engany que heu donat per nomenar societat, de fet és la primera lliçó que aprenem, per res del mon hem de sobresortir en res, i mireu que a vegades costa no fer-ho amb els elements que ens anem creuant, però tot és qüestió de veure la mitjana del pati i baixar-la un xic, bé avui toca sopar així que podré tornar a posar en pràctica aquesta tècnica fent-me el sorprès cada cop que algun dels subnormals mongòlics que venen al sopar deixi anar alguna de les seves bajanades, com en un dels darrers sopar quan una de les presents va prendre part per la causa palestina i la del Tibet, i la gràcia és que no havia estat en cap dels dos llocs, però tenia la veritat absoluta, que degut a que estaven sotmesos no es podien desenvolupar i que sobretot en el cas dels del Tibet això els hi feia cada cop més difícil la seva via vers la il·luminació, vaig intentar dir (saltant-me un xic la meva tonteria fingida) que l'estat del Tibet com a tal no deixaria de ser un estat feudal força semblant al Japó previ a la segona Guerra Mundial, i salta la premi Nobel de la Pau amb un somriure condescendent dient-me que no tinc molt clar del que parlo (cosa normal amb quasi tots els que ella parla), però que ella ha llegit molt i que els japonesos uns cabrons de por, i els del Tibet uns santons que flipes... vaig callar sabent el que no soparia i el que menys encara prendria com a postres, segur que una tipa com aquella t'ha de fer venir diarrea un parell de setmanes, si voleu un consell, tot i que fa de mal dir... quan tingueu una idea i tothom, repeteixo, tothom al vostre costat us diu que el tema no és ben bé així, ummm, quan dic tots el del vostre costat eximeix: el cas de secta, grup polític, corpuscle social, grup excursionista... vull dir gent normal (que els altres que he dit a vegades també ho són), i amb pensaments diferents, doncs bé si tothom difereix al que dieu, segurament hauríeu de replantejar-vos el que creieu, possiblement així no s'hagués descobert Amèrica (sort que n'haguessin fet els indígenes), i molts no haguessin mort saltant des del sostre d'algun edifici creient-se Superman, com en tot, tot va a gustos...