entrada 259 (any 2)

Avui he escoltat una notícia que fins i tot en un dia grisós (metafòricament parlant), com aquest ha aconseguit fer-me somriure, després de la nit d'ahir que igual us explico en un altre post i del matí d'avui, un posa la televisió i escolta la següent notícia: “Setembre mes de canvis i de decisions....”, bé jo fins ara pensava que això quedava circumscrit al mes de gener amb el canvi d'any i tot el tema dels bons desitjos per l'any que ha de venir, però es veu que ara hi ha una segona oportunitat que es produeix durant el mes de setembre, suposo que a un il·luminat del màrqueting se li va ocórrer el tema dels col·leccionables, i a un altre el tema d'oferir la possibilitat de recuperar el que no s'ha fet en els primers nou mesos de l'any, en el darrer trimestre, a veure que per oportunitats no serà... amb tot crec, que tot i les bones voluntats del tipus del màrqueting i de qualsevol altre al final el que importa és la força de voluntat d'un mateix, de res serveix que ens posin el gimnàs o les lliçons de senegalès (tot i que ningú li faria un lleig a tenir-la com un d'aquesta contrada), tot lligat amb un curset de macramé, si al final no és un mateix qui posa els collons damunt la taula i decideix e canviar, perquè no us enganyeu normalment els humans tendeixen a agafar el camí fàcil, força fotut ja és el dia a dia com per a damunt complicar-lo un xic més, així que si una cosa pot venir rodada, millor que no pas arrossegar-la, i es clar de tan rodar i rodar un acaba força circular... i aleshores és quan un pensa, doncs res, un xic d'esport i d'aquí al desembre com el rambo, ummm, no el rambo no que no es políticament correcte, millor com el hobama (atenció l'hobama amb h és per evitar el control del gran germà sobre els blogs que s'escriuen sobre aquest gran president americà, bé suposo que només per l'alçada ja és un gran president...), i el que passa és que s'arriba al desembre i el físic es manté com el que ja era, i a més tenim unes lliçons de senegalès que no hem seguit (i qui collons anirà mai al Senegal...), i tot un laboratori de macramé modern a casa, i és clar, els humans sou massa importants i perfectes com per arribats a aquest punt mirar-vos al mirall i dir: però mira que sóc imbècil... total el que porto força temps dient, tot canvi comença per un mateix, no podem esperar que vingui sol i que no costi, és de estúpids creure que una vida regalada i de soffing es pot canviar per una vida d'esforços sense cap inconvenient, amb tot i si us ha de servir de confort dir-vos que justament com vosaltres hi ha tota la resta de la població mundi-mudial.