entrada 263 (any 2)

Més sobre l’educació, sembla que no la deixaran tranquil•la, ahir tornaven a parlar d’ella, sembla ser que després de forces proves i diners públics (i jo em pregunto si calien tantes proves per arribar a aquesta conclusió), es diu que Espanya té un cert problema d’educació (graciós el terme “cert”), amb un percentatge d’abandonament de l’educació obligatòria que deixa el país a l’alçada de les grans potències mundials (toc irònic), doncs bé, quina és la solució proposada, res, segons els grups de pares i mares d’alumnes, també coneguts com a grups de mares i pares d’alumnes, el que s’hauria de fer és atenció! , no pas regalar els títols però si ser un xic més flexibles.... manda güevos com deia aquell, i mira que és difícil el donar un títol perquè si, i després esperar que aquest mateix títol sigui valorat, ja que qui el rep és el nostre fill!!, i és clar tampoc val que li donin qualsevol cosa... suposo que a cap pare li deu agradar reconèixer que el seu fill és tontet, però és el que acostuma a passar, normalment hi ha més gent normal que anormal, d’aquí el concepte d’anormalitat, així doncs tenim una societat amb pocs genis o tontets (de debó), i amb forces personatges mitjos i grisos que necessitaran de força esforç i dedicació si volen sobresortir en quelcom, i el que obliden els pares és que un títol no deixa de ser un paper, ja fa força temps que la tinença d’un d’aquests papers no serveix de massa alhora de cercar una feina, ja que forces empreses han pagat dolorosament la seva bona fe de creure el que diuen alguns d’aquests paperots... Com en tot diuen que les coses venen de tres en tres, això ja ho saben els pescadors, no et mata la primera onada, la primera et tomba, la segona t’enfonsa i la tercera és la que t’ofega... aquesta setmana tres grans titulars per amagar un xic la incompetència del govern, per un costat les putes a Barcelona i forces altres llocs, posteriorment els aldarulls dels nous monstres i per acabar el tema de l’educació... no veieu el divertit que em teniu, i és que si el riure fa allargar la vida (i ja té delicte en el cas dels vampirs), us puc assegurar que tinc forces més anys per endavant; veient que com passa en el jocs de mans, polítics malabaristes us fan passar imatges per davant dels vostres ulls mentre dissimuladament us treuen el poc que us queda a les butxaques, butxaques ja buides gràcies a unes vacances que molts no haurien d’haver fet, això si creient a aquell que diu, “tot el dolent s’ha acabat, ara ja només queda el bo per venir”, doncs bé, aquest mateix ja diu sense taps a la boca que possiblement tot, tot, tot el dolent encara no ha passat... em recorda a la Sherezade explicant els comptes al Shahriar, amb tot si us he de ser sincers les seves històries eren força millors, però com en aquell cas i quasi sempre en aquesta vida la veritat acabarà per aflorar, i ja veurem la cara que se’ls hi quedarà a alguns...