Avui estava fent feina tot i estar de vacances... sempre hi ha feines a les que un no es pot negar i m'han vingut al cap dues cites de la mateixa obra:
“Mi único enemigo es tu nombre.
Tú eres tú, aunque seas un Montesco.
¿Qué es «Montesco» ? Ni mano, ni pie,
ni brazo, ni cara, ni parte del cuerpo.
¡Ah, ponte otro nombre!
¿Qué tiene un nombre? Lo que llamamos rosa
sería tan fragante con cualquier otro nombre.
Si Romeo no se llamase Romeo,
conservaría su propia perfección
sin ese nombre. Romeo, quítate el nombre
y, a cambio de él, que es parte de ti,
¡tómame entera!”
I per un altre costat:
“¿A que más vale esto que gemir de amor? Ahora eres sociable, ahora eres Romeo, ahora eres quien eres, por arte y por naturaleza, pues ese amor babeante es como un tonto que va de un lado a otro con la lengua fuera para meter su bastón en un hoyo.”
Així doncs, com em van dir una vegada ja fa segles, un és el que és per molt que es disfressi o ens vulgui fer creure en el canvi, així doncs he aprés a jutjar pels actes passats i no pas a premiar pels possibles actes futurs, ja que em sembla força just ser jutjat pel que s'ha fet i no pas pel que es podria haver fet... tot això porta a que he escoltat moltes vegades en els moments decisius forces excuses barates sobre el que podria ser el futur d'un amb una nova oportunitat, i els anys m'han ensenyat que el futur d'un amb més anys per endavant no es diferencia massa del passat d'un mateix, on el temps s'ha acostumat a gastar alegrement com si aquest fos infinit, i fins i tot els vampirs que tenim l'eternitat per endavant som reacis a perdre el temps... I una de les preguntes que sempre em ve al cap, és la següent: Perquè perdre el temps en voler una vida sencera de felicitat quan aquesta idea us fa incapaços de viure la vida gaudint del dia a dia?, total per descobrir un dia que s'ha perdut la vida en una estúpida espera, i que ara només us espera la immensitat i el silenci de la mort, força complexes sou els humans, definitivament força complexos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada