entrada 257 (any 2)

Ahir cafè, i avui ja m’ha tocat passar per l’aro.... aquest matí trucada i quedar al mig dia a fer un (altre) cafè, per acabar de rematar el tema de les vacances, i veure de pas qui pot posar les dents més llargues als altres, ja em direu quina costum més estúpida però porta entre nosaltres forces anys, el que no sabien és que encara em queden alguns dies de vacances, mentre ells ja els porten treballant, així que quan he arribat a la cafeteria que no bar, hi ha hagut un silenci sepulcral, que molt possiblement ja ha començat quan el grum de la porta de l’hotel s’ha preguntant mentalment si calia que m’obrís la porta o directament em donava tres euros pel tetra brick (o com nassos s’escrigui) de Don Simon, és el que té estar de vacances: que un va còmode (deixat segons els amics, tots és qüestió de matisos), i és clar entre la camiseta, texans i barba de setmana, no encaixava massa entre el grup d’estirats entrajats que eren els que m’esperaven, he pogut veure la desaprovació d’elles i les mirades d’enveja d’ells, de fet no és fins aquest moment quan un entén el que pot arribar a tocar els collons que un tingui vacances i d’altres no... i si us he de ser francs poc ha canviat la cafeteria dels nassos, les mateixes vedettes i fantasmons, les primeres fent-se les dures davant l’oferta d’ells, i ells corrent amb riscos financers que ja us podeu riure del crack financer dels darrers anys, ja que com tinguis la mala sort que la teva oferta sigui presa massa seriosament pots estar pagant el total del polvo forces anys, en el meu cas cap problema, la meva imatge era una vacuna que ja us podeu riure de les vacunes xineses contra la grip nova, poc èxit tindria en aquell lloc i molt possiblement la meva cartera m’ho agrairia, així que he aguantat escoltar vacances força millors que les meves, total les meves no han estat més que uns pocs dies en una ciutat europea, tot i que avorrits, el que es diuen avorrits no han estat... i el tema està en que hauré de fer un pensament amb la pú.... bé l’Alícia, ja que no està massa ben vist que dos vampirs sense cap mena de lligam comparteixin el seu espai vital, amb tot, encara em resisteixo a perdre la seva companyia rares vegades es dóna l’opció de poder compartir un temps amb algú de la teva pròpia espècie i menys quan aquest algú ha estat conseqüència més directa que indirecta dels teus actes...