entrada 277 (any 2)

Fa anys passejava amb un dels meus mestres, i és que quan un és curtet necessita de forces mestres, a qui li vaig preguntar si el mon era bo o dolent (aquesta pregunta era força recurrent fa uns segles), ell va callar com a bon mestre que era, passats uns dies i passejant de nou vam veure un noi que va caure a l’aigua, el meu mestre va saltar sense pensar-s’ho rere d’ell i el va treure del riu, vaig observar com em mirava i ho vaig entendre “El mon és bo, per naturalesa...” no vaig acabar la frase al escoltar el so del coll del jove al partir-se, el seu cos va caure enmig nostre, possiblement el mon no era tan bo com creia, el meu mestre no va deixar d’observar-me i va acabar dient “Tu ets el culpable de la seva mort, la teva incapacitat per entendre les coses ha fet que ell hagi tingut de morir, si no ets capaç d’aprendre més ràpid, possiblement el millor es que deixis de voler aprendre”, el pas dels segles m’ha ensenyat que el mon és el que cadascú fa amb ell en el temps que li és concedit, sempre es poden donar les culpes a tercers dels mals i poques vegades del bo que passa, però normalment el tema funciona així, i la gent coneixedora que normalment el bo per un ve per la manca a un altre, esmola l’esperit egoista en un intent de estar sempre en el lloc bo de la vida, i la gràcia és que llargues estades en el lloc bo, fan que un perdi el costum d’estar al lloc dolent, i ja no cal comentar que quan un salta del dolent al bo no té masses ganes de retornar a l’origen, suposo que deu anar lligat a la pròpia condició humana..., com deia aquell i lligat amb això, el mon no és ni just ni injust, només fem interpretacions sobre la justícia del mon, i a vegades força personals, possiblement fins i tot massa personals, sense entendre que les raons que esgrimim són com els culs, cadascú en té una, i que a més cadascú creu que la seva és la millor i la més justa, òbviament obtenir el títol de justa i millor dóna una força moral que ensorra qualsevol intent per part d’altres de demostrar que estem equivocats... darrerament he assistit a una discussió entre els que escrivien en alguns blogs i els propietaris dels mateixos blogs, i sobre el cabreig d'aquests darrers davant la idea que els primers els hi prenien les idees, bé, com sempre els humans sou força complexos i amb ganes de perdre el temps en collonades, el tema és fàcil, si no us volen llegir doncs no escriviu allí on no us vulguin, o si ho feu, ateneu-vos a les conseqüències, i amb això no em nego a una bona discussió, però sempre he evitat aquells que fan de la veritat i de les idees patrimoni personal, quan aquestes són universals i d'altres, suposo que hi ha molta gent que prefereix dir allò de: “jo crec que... o dic” que no pas aquells qui diuen “Hi ha gent que pensa o que diuen...”