Sempre he valorat aquells artistes que s'ho poden prendre tot en broma, almenys són divertits i això sempre és d'agrair, tot i que molt possiblement els humans teniu tendència a valorar i recordar més aquells esperits torturats que acaben aviat amb la seva existència, possiblement serveix allò de reconèixer la genialitat en els altres però també poder dir: “Si, si, el que vulguis però mira jove i al forat...”, que per cert veient-ho així, suposo que hi deu haver uns festivals a l'infern amb uns cartells que ja voldrien forces festivals que es fan i es desfan per aquí a dalt... Ho dic perquè ahir per la nit vaig enxampar un concert dels Manel, i bé, molt possiblement mai entrin als grammies (o com nassos es diguin), però em van deixar amb un somriure als llavis, i per cert que em vaig assabentar que els BSB encara estan vius (musicalment) i els molt animalets han fet un video clip sobre?, doncs res, per ser originals, sobre els vampirs mandagüevos, va i si en voleu un tercer en discòrdia el darrer single del Tokio Hotel, que al final vaig descobrir que el cantant era masculí!!, ara mentre no se'm despengi com la Lady Gaga... avui dissabte i tornem a sortir, bé després de com va anar el passat cap de setmana qualsevol no intenta repeterir-ho, tot i que sé per experiència que posar masses expectatives en una sortida acaba per pervertir-la i tornar en un desastre, però hi posarem tot el bo de la nostra part per tal de donar una oportunitat a la nit, a més inicialment res de dolent ens pot portar la nit, la que esdevé el nostre entorn natural, fa temps les àvies no deixaven sortir a les seves netes a la foscor (sabien que les seves filles ja s'havien perdut feia temps com elles mateixes forces anys abans, i esperaven que almenys podrien salvar les seves netes), però no en conec cap que se'n salvés, suposo que la foscor té una capacitat de crida que la llum fa eons que ha perdut, fa gràcia que la gent valori força més aquells que juguen perillosament en la frontera fosca, donant per segur que el fàcil és mantenir-se en la llum o que almenys aquesta és la posició normal, i aleshores si mireu al vostre voltant veureu que possiblement el fàcil es sortir-se'n del recte camí, del que alguns nomen el Tao Te Ching, uissss a alguns dir-vos que aquest llibre és un xic anterior als del Coelho abans que indignats em digueu que el que diu aquest llibre ja fa anys que el Sr. Coelho ho ha vomitat en les seves pàgines... suposo que com en tot costa estar en els extrems, ser totalment lluminós hauria de ser tan complicat com ser totalment fosc, la pregunta és: “hi ha algú totalment fosc?, si és el cas, hi ha algú totalment lluminós?”...
El bròquil – Manel
Straight through my heart – BSB (Back Street Boys)
Automatic – Tokio Hotel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada