entrada 275 (any 2)

Si quelcom he aprés en tots aquest segles és que els homes (i les dones) no deixen de ser més que el resultat dels seus actes, possiblement hi ha factors que intervenen i poden emmascarar el futur de la gent, però jo tinc clar que cadascú llaura el seu futur, forces vegades he escoltat com hi ha germans de foscor que intenten justificar el que són sota una excusa de fatalitat del destí, bé, que més es pot esperar d'un vampir que no sigui mossegar i beure sang... però fins i tot en aquest cas tothom és valedor i alhora esclau dels seus actes, fa anys passejava de nit per una ciutat quan del cel va caure un dels objectes que menys esperava, el vaig recollir, una fotografia... suposo que el canvi climàtic pot fer ploure de tot... però fotos..., la foto era la d'una parella, tenia clar el que cauria darrera la foto, però com sempre he dit els vampirs som curiosos i poc de més interessant tenia que fer aquella nit, no em va costar massa arribar al terrat de l'edifici, i la vaig veure, just a punt de saltar, prop de quaranta anys o no havia escoltat cap dels anuncis de cremes rejovenedores, “Hola!” ella es va espantar possiblement no esperava que aparegués algú, “Ho, hola” va dir sense massa convicció “Fa una bona nit no?, ideal per intentar ser la primera humana en aconseguir un vol lliure...” ella va desdibuixar un somriure “I perquè volem saltar?”, li vaig allargar la fotografia, ella la va agafar i les llàgrimes de nou van envair els seus ulls “Perquè viure quan no queda res..., fa tres anys que em vaig casar, i just a la setmana en ple viatge de noces va morir d'un infart.... que té de justa la vida”, “La vida no té res de justa, la vida és com és, fotuda i a vegades divertida” “I doncs, que té de bo viure-la?” “No crec que tingui més de bo que de dolent, però sinó la vivim mai sabrem el que ens perdem o ens estalviem...” va dubtar, uns segons, però va dubtar, just el que vaig necessitar per acostar-me a ella, la vaig agafar pel pit i la vaig empènyer “Tu tries, pots saltar i acabar amb tot o continuar passant dia rere dia, tu tries”, va empassar saliva, va mirar cap avall, i va agafar aire “Deixa'm anar”, la vaig deixar un segon “No!!” va cridar ella, va tancar els ulls, quan els va tornar a obrir es va trobar al terrat, els va obrir desorbitadament tota incrèdula... “Ha sigut de debò?, com ho has fet? qui ets?” per ser una suïcida era una suïcida força curiosa, “Ets un àngel?”, aquella era una bona pregunta “Potser si... tot i que crec que tinc un patró diferent al que creus...”, tenia una sang deliciosa, no hi ha res com els estats extrems per donar un regust a la sang que és d'agrair, com dic sempre, mai se sap com acabarà una nit...