entrada 265 (any 2)

Les nits són cada cop més llargues i fredes, algú dirà que és l’adeu de l’estiu amb tot el que això implica i l’arribada de la tardor amb tot el que també comporta aquesta estació, ara comença la primavera pels vampirs que arriba al seu clímax amb l’hivern, veritable estiu per a nosaltres, on les nit tendeixen a superar els dies i on les ombres i la foscor són les nostres millors aliades, possiblement quelcom inherent a la vostra condició d’humans us fa rebutjar aquestes estacions i desitjar aquelles amb més sol i calor, segurament la vostra por ancestral a la foscor hi té molt a veure en aquesta decisió, ja que de la foscor poques coses bones en podeu esperar... ahir per la tarda em vaig perdre una estona per una llibreria i no vaig poder més que deixar escapar una exclamació al veure que tot i la petita que era hi tenien tota una taula dedicada a llibres sobre vampirs, suposo que hi ha una certa fascinació per nosaltres, tot i que se m’escapa el motiu de la vostra fascinació per precisament els vostres depredadors, el que si que us puc assegurar és que en les llibreries que tenim els vampirs hi ha pocs llibres sobre els humans, ummm, bé, alguns n’hi ha però es troben a la secció culinària... (ja sabeu el sentit de l’humor vampíric), suposo que la lectura deu fer lliure, i que tothom llegeix allò que li fa imaginar que els seus desitjos queden assolits, crec que és una de les millors teràpies, un xut d’emocions directament al cervell i després una imaginació que pot durar des de segons a veritables dies... on un canvia la seva grisor diària per l’arc de San Martí que representen aquelles històries que es llegeixen, i és clar quan es pregunta i perquè nassos un no intenta viure una vida com la de les novel•les o almenys una que no faci que tinguem enveja de que allí se’ns descriu, sempre tenim la mateixa resposta “Són novel•les...”, porto segles arrossegant-me per aquest mon, he viscut més guerres que paus i he vist morir més gent interessant que no pas la que ha nascut... i amb el temps els homes us heu tornat força més centrats, més previsibles, més avorrits, ja no queden llocs per descobrir, no perquè s’hagi descobert tot, senzillament perquè ja no hi ha exploradors per anar-hi; a més qui vol anar a qualsevol lloc jugant-se els pocs cuartos que es tenen quan hi ha el google maps que t’ho ensenya?, i és clar tot això es reverteix en la vida diària de vosaltres on aviat hi haurà un google emotions que donarà gratuïtament aquelles emocions que sou incapaços d’obtenir vosaltres mateixos, això si, des de la seguretat de la vostra cadira i amb total confiança que no fareu cap ridícul si no surt com esperàveu.... l’altre dia per la nit estava en un bar fent una copa amb un conegut, veníem d’un centre de divisme per acabar en un antro on vells llops cercaven carn jove, i on la carn jove jugava perillosament prop de l’abisme, doncs bé el meu conegut no treia els ulls d’una rosa, el vaig animar a que hi anés tot i conèixer el resultat del encontre; ell va apurar la seva copa i es va acomiadar tot dient que se li havia fet tard, suposo que li era més còmode anar a casa i fer-se una palla pensant com se la follava que no pas acceptar la realitat, simple i pura que no se la follaria...