entrada 925 (any 3)

El divertit de que s’acabi l’estiu és que el personal acostuma a fer més sopars i més sobretaules nocturnes amb un intent de negar l’evident pas del temps, i amb un esperit formiguil d’agafar una bona base d’encontres que els hi permeti de fer més passable la tardor i el posterior hivern que teniu ja a tocar, tot ignorant que l’important no són els records que es tinguin per poder-los recordar l’important és la capacitat de poder-los viure, perquè davant la possibilitat de viure quelcom, el record del ja viscut queda força menut… amb tot i pels meus “menuts” que aquestes nits encara porten moments estel·lars, ahir un dels presents amb un parell de copes de més es va sincerar tot dient “No em costa follar-me la meva parella, ara bé, m’és impossible fer l’amor amb ella” al que algú li va replicar “I ella se n’adona?” davant la cara del primer aquest va seguir “Doncs res, tu te la folles i ella que s’imagini que li fas l’amor”, ahhhh final de la disputa, si ja ho veieu com de fàcils són les coses i qui no es conforma és senzillament perquè no vol… un altre dels presents va treure el llistat de les noves promeses a entrar al mercat de la carn, i us puc ven assegurar que de moment queda força ben abastit i amb carn d’excel·lent qualitat, entre les escollides em vaig decantar per la Ulyana Azanova aka Klodi Monsoon tot i que n’hi havia de forces més excessives sempre m’he decantat per aquelles que et criden a cop d’ull, ja sé sap que davant els instints primaris les reflexions acostumen a voler justificar allò que la raó no considera assenyat tot i que els instints ho reclamin, després vam estar fent un petit calendari de concerts per aquesta tardor, ja que sembla que aquest any hi haurà força escena de la cage per fer recordar a alguns com han passat i quants n’han passat d’anys… com deia un present “Anar a aquests concerts no és donar almoina, és senzillament rendir un petit tribut a aquells que en el seu dia ens ho van fer passar bé…”, i aquí un dels presents va aprofitar per posar-hi cullerada tot dient que no entenia com alguns (referint-se a nosaltres) teníem uns gustos força limitats i peculiars (per ser benèvol), i en canvi en temes musicals patíssim d’un eclecticisme malaltís, aquí un dels presents no va poder evitar el somriure per dir-li “Mira, no tothom té l’excel·lent gust que tu tens… i no tothom té la capacitat d’escollir i quedar-se amb pocs entre tot el que hi ha…”, un altre va aixecar la cervesa sentenciant “Mira davant la música dubtem més que una fetitxista del calçat davant una botiga plena de Blahniks…”, em va fer somriure el paral·lelisme d’idees, com venia dient ja en queden poques de nits com aquestes, possiblement es podrien repetir al llarg de l’any indiferentment de les estacions, però suposo que aleshores al final cansarien, perquè com em van dir fa temps “Sempre és millor quedar-se amb un xic de desig i ganes, que no pas afartat…”