entrada 914-2 (any 3)

Avui he vist lo darrer del darrer per tenir un gym ktkgs, damunt les cintes per córrer i de les màquines d’escales i bicicletes hi ha un petit dispositiu on la gent pot posar els seus aparells de la casa dels mossegats per l’Eva, la prova del pecat original, i no tan sols pot escoltar el que hi tenen sinó que per les pantalles s’hi poden veure els vídeos o imatges que se’n tinguin enregistrades, a més de també poder llegir, navegar i quasi que fer el dinar, i cal sumar-hi que els que entrenin amb un, poden compartir tant l’àudio com les imatges a les seves màquines respectives, vaja que a la sala un silenci quasi sepulcral mentre la gent ensordeix amb els auriculars…,tinc un conegut que regenta un gimnàs i quan li diuen “Entrenaré tres dies a la setmana”, sempre contesta “I penses menjar-ne set?”…. mentre esperava a la persona que m’havia trucat estava observant la màquina de begudes, i no he pogut més que dir-li a l’encarregat “No entenc el perquè veneu les begudes força més cares que en qualsevol altre lloc…” el tipus ha replicat “Mira, és un servei més que oferim, i com a tal s’ha de pagar…”, “Ja, però si calculessis l’efecte de rebaixar el preu força i l’increment de vendes igual et trobaries les butxaques més plenes i els clients més contents…” “O, la gent que no valoraria el que vol dir poder gastar-se’ls en una llauna d’aquesta màquina, que no deixa de ser una forma de reflectir l’estatus d’un, més civilitzat i educat que pixar-s’hi…” en això no he pogut més que donar-li la raó a la persona que ho havia dit, m’he girat i tot i estar previngut no he pogut més que admirar les seves corbes i ella ha somrigut “No cal que dissimulis, sé que estic bona… vols una llauna?” m’ha preguntat mentre en treia un parell “Imagina si una es cara el que representen dos…” ha dit divertida mentre començava a caminar, l’he seguida no sense ser el centre d’atenció del lloc, suposo que força envejat i fins i tot compadit pels que havien passat pel seus braços, un cop al garatge hem pujat al seu cotxe, tot preguntant-me qui tenia millors línies si el cotxe o ella un cop a dins ha sonat…, ella m’ha mirat amb un somriure, “Perdona que a vegades no recordo amb qui estic…” ha pitjat un botó i ha sonat això…. “Recordes la lletra no vampir?” i no he pogut estar-me de que em vingués al cap un cop més…

Recitar! Mentre preso dal delirio
non so più quel che dico e quel che faccio!
Eppure... è d'uopo... sforzati!
Bah, seti tu forse un uom?

Tu sei Pagliaccio!

Vesti la giubba e la faccia infarina.
La gente paga e rider vuole qua.

E se Arelcchin t'invola Colombina
ridi, Pagliaccio e ognun applaudirà!
Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto;
in una smorfia il singhiozzo e 'l dolor...

Ridi, Pagliaccio, sul tuo amore infranto,
ridi del duol che t'avvelena il cor!

“Vaja, no em diguis que també tens el teu cor…” ella ha somrigut “Ja ho veus, en el fons també soc una romàntica, follo amb qui vull, això si de forma romàntica…” “Segur que aquesta perspectiva se’ls hi escapava als romàntics anglesos…” “Vols dir?, tu ho hauries de saber, no?, de fet vas estar amb ells…”, sempre m’ha agradat la seva naturalitat per tractar temes que per molts serien com a mínim un xic “delicats”, “Tu hi vas ser, no?” l’he mirada sorprès tot i que sabia que es referia “Va, ja saps a que em refereixo…” “Si, hi vaig ser, maig del 92, del 1892…”, “I és certa la llegenda?”, aquí si que no he pogut aguantar la rialla, realment m’ha deixat sorprès aquell interès per quelcom que pocs saben i que encara a menys interessa… l’he mirada i ella com una nena trapella tenia la seva clavada en els meus ulls, el que si no fos perquè anàvem llençats per la carretera no deixaria de tenir el seu punt de tendresa, “Si, si, que és certa, en la primera actuació quan va sonar es va fer el silenci, i no un silenci per educació sinó un silenci emocional… hi va haver casos de gent que ni tan sols respirava… suposo que en els fons forces s'hi van sentir identificats” “Força fotut per un vampir no, vull dir per algú que renega del sentimentalisme humà…”, zas en toda la boca, com diria algú, però en el fons tenia raó, tot i així no vaig poder més que reconèixer que molt possiblement em trobava davant una de les millors peces que havia escoltat… i per cert, ara que és època d’anuncis, si en voleu veure un d’interessant no teniu més que pitjar aquí…