entrada 924-2 (any 3)

La vaig veure entrar en el local quan sonava això, de fet us recomano que els aneu a veure si voleu gaudir d’un concert tal com haurien de ser tots els concerts… la vaig conèixer fa un xic més de tres-cents anys, per aquell temps ella encara estava en la fase de la renúncia a tot el que li quedava d’humana, vam coincidir una nit a Venècia i em vaig perdre entre el seu cabell, ella es va girar mentre els fanals del pont de Rialto dibuixaven la seves formes i el cabell es movia lliurement abraçat pel vent, vaig somriure mentre em presentava i ella em retornava el somriure no exempta de certa curiositat el contacte del seu cabell amb la meva cara va ser brutal, vaig poder olorar no la seva vida ni el que era, sinó totes les seves vides anteriors, em vaig sorprendre fent un parell de passes enrere al que ella em va preguntar si em trobava bé amb certa preocupació no exempta d’una ironia que amb el llarg dels segles li he anat descobrint, aquella nit i mentre passejàvem per la Zattere em va explicar la seva història, una història que coneixia força bé, de fet tots els vampirs ens hi hem trobat algun cop, una història de solitud i d’incomprensió que aboca a una desesperació que cal saber ser portada, ens vam acomiadar prop del Campo Santa Marguerita, i ella va deixar anar un lacònic, “Igual ens tornem a veure…”, van fer falta forces anys sumant un xic més d’un segle per tornar a coincidir, aquest cop en un París en plena efervescència artística i ella com a musa de forces artistes, em van parlar d’aquella que tenia la bellesa justa per ser admirada i per no quedar obturat, aquella que tenia la justa mesura de la vellesa per no esdevenir quelcom ofensiu en un món on la perfecció absoluta no esdevé més que la major imperfecció, ens vam saludar com si fos la primera vegada, ella em va somriure i el seu cabell em va fer tornar forces anys enrere, la nit va ser curta i vam acabar remullant-nos al Monceau per acabar jurant-nos el que no podíem jurar davant l’Alexandre Nevsky, ara encara no feia uns decennis que havia tornat a coincidir amb ella, i com tots els vampirs a qui conec em va preguntar si portava a res tenir una eternitat si un no té clar que fer amb ella, que envejava secretament la brevetat de la vida humana, la forma en que viuen la vida coneixedors que cada moment és irrepetible, que mai seran com han estat, que l’avui per poc que sigui és una fita en la línia temporal, que el temps perdut és senzillament temps perdut… no vaig saber o voler donar respostes, diuen que a vegades la millor resposta és deixar la pregunta a l’aire, vam passejar per la Cala Mesquida veient sortir el sol i ella em va dir “Ells poden admirar aquesta sortida de sol perquè saben que no en veuran moltes més com aquesta, en canvi nosaltres ens hi podem cansar de veure-les, i al final no apreciem res…”, vaig somriure mentre l’abraçava i notava de nou el seu cabell, des de les hores hem estat en contacte però cadascú ha fet passar la seva existència com ha cregut, no fa massa em va dir que passaria per on soc i vam quedar per fer un cafè i ara la tenia allí davant, ella va somriure al seure davant meu, es va apartar el cabell de la cara i encara va dibuixar més el somriure al veure la meva expressió “No sé que li veus… només és cabell…”, vaig estar a punt de contestar “És el teu cabell…”, va demanar un cafè amb gel mentre de fons sonava…

I want somebody to share
Share the rest of my life
Share my innermost thoughts
Know my intimate details
Someone who'll stand by my side
And give me support
And in return
She'll get my support
She will listen to me
When I want to speak
About the world we live in
And life in general
Though my views may be wrong
They may even be perverted
She'll hear me out
And won't easily be converted
To my way of thinking
In fact she'll often disagree
But at the end of it all
She will understand me
And I....

I want somebody who cares
For me passionately
With every thought
With every breath
Someone who'll help me see things
In a different light
All the things I detest
I will almost like
I don't want to be tied
To anyone's strings
I'm carefully trying to steer clear of
Those things
But when I'm asleep
I want somebody
Who will put their arms around me
And kiss me tenderly
Though things like this
Make me sick
In a case like this
I'll get away with it
And in a place like this
I'll get away with it
And I....
I want somebody