entrada 925-2 (any 3)

Aquest matí la conversa girava sobre dos punts que demostren un cop més com n’és de vegades d’estranya (per no ser més expeditiu) la naturalesa humana, el primer punt era els comentaris dels tipus que estan tornant dels States i que es queixen de les mesures que s’hi van adoptar per fer front a l’Irene (i és que com diu un conegut: “Tota mesura és poca davant una fèmina cabrejada”), doncs res, que ha sortit una senyora (amb els seus anys) dient sense tallar-se un pel (que per això serveixen els anys i la demència senil), “Estaban kgaos”, així, tal com raja, si senyors i senyores aplaudiments amb les mans i les aletes del cony en un cacofònic plas plas digne de Prokofiev… ara bé, ni us perdeu el que hagués passat si allí no haguessin fet els deures i la tempesta hagués fet que aquesta senyora patís qualsevol entrebanc, aleshores segurament el seu discurs en seria un altre, però clar, que n’és de fàcil quan tot ha passat i un en té la visió en perspectiva… l’altre tema de conversa ha estat la revolta que hi ha hagut a Mallorca, i un dels presents deia: “No us ho perdeu, presumptament el tipus estava cometent un delicte, doncs res, que cau i es monta una tangana que ja es veurà qui la pagarà…”, i clar, com no podia faltar ha saltat el cortendre aka tender heart tot dient que el problema no està en la multiculturalitat sinó en la incomprensió de la diversitat cultural, valents collons, sort que un dels presents li ha recordat que allò tenia forces tints d’una baralla per fer-se amb el mercat de la droga i del comerç il·legal, doncs res aquell qui mai ha fotut un pobre a la seva taula per Nadal, o que si va a un xaxipaís en plan “turisme compromès” no surt del seu ressort (i sempre ens diu que tracta de luxe al servei, a vegades no sé si ens pren per imbècils o directament ho és ell, perquè tractar bé al servei, avui en dia, no deixa de ser quelcom força rocambolesc ja d’arrancada), doncs res, aquesta ànima caritativa ha saltat tot dient que alguna cosa hauran de fer aquestes persones per guanyar-se un sou i poder viure i que la culpa no és seva… aquí les mirades han passat de la incredulitat absoluta al senzillament “Aquest no s’entera o va d’enterat…”, perquè entre els presents la idea que algú pugui viure de la il·legalitat en temps de crisi o no, no els molesta massa (de fet forces dels que hi eren cometen delictes dia si, sia també, això si, com ells diuen “white collar” i sense personalitzar les víctimes, el que els torna uns tipus d’èxit i socialment acceptables), així que la idea del delicte no els hi era negativa, el que els hi era del tot inadmissible era la tolerància i l’intent de comprensió del mateix, li estava donant voltes quan un dels presents m’ha dit “Alícia no va acabar al manicomi per haver estat al món de les meravelles, Alícia va acabar al manicomi al descobrir que aquell món era aquest món i que mai en sortiria…”, no he pogut més que somriure tot pensant que molt possiblement aquest món que us toca viure sobrepassa en escreix al de la pobra Alícia…