entrada 918-2 (any 3)

Ahir parlava amb un tipus qui havia tornat del seu particular descens a l’infern a la recerca de la seva eurídice particular, i això avui en dia no és més que l’anada a la platja tot fent realitat aquella convenció social que a l’estiu qui no fa una cursa per veure qui enxampa el melanoma més animal no mereix ser tingut en consideració... doncs res, el tipus m’explicava que ja posats a fer-ho què millor que fer-ho a “lo grande” i va capbussar-se en una d’aquelles platges on un es pregunta com pot ser que hi hagi tota la gent del món mundial i cap persona, m’explicava que un ha d’escoltar les converses dels altres, de fet qui no vulgui ser escoltat no hauria de parlar a tall de home cinema 67.0, em deia que tenia tot just un parell de velles al darrera on les tipes es queixaven de l’estat de salut dels seus marits i una li deia a l’altre el que menjava el seu marit i l’altre li responia amb el menú de la seva parella, i les tipes com dos expertes en nutrició intercanviant-se consells i plats per putejar als seus marits en la cursa pel plat xaxisaludable però sosoktkgas, ara bé, el brutal va ser quan una d’elles explicava les discussions que tenia amb el seu marit quan aquest es queixava del racionament al que estava sotmès i ella li deia que si tenia cap problema que es queixés al dietista, tant d’amor i estimació quasi que li fa saltar la llagrimeta al tipus, quan una d’elles va dir “Mira, por mi que coma lo que quiera, ahora bien, no voy a dejar que la palme y me deje con el culo al aire en este mundo, primero que me deje apañada y luego que haga lo que quiera...” i l’altre donant-li la raó, vaja una veritable demostració d’amor i dedicació desinteressada vers la parella... el tipus encara li estava donant voltes al tema quan va aparèixer una altra parella, on la tipa li estava cardant una bronca al tipus de collons, i el tipus intentant-se excusar mentre ella li escopia “Es que no te entiendo ,te has propuesto joderme el dia de playa?, como si yo tuviera ganas de follarme a otro, para que no pares de decirme que lo haga, que pasa te pone cachondo que te ponga los cuernos?”, i el tipus amb el cap cot tot dient fluixet, fluixet “Mujer es verano, estamos de vacaciones...” i ella contraatacant “Además, si tienes un calenton te metes en el mar porque ya veo que a mi no me vas a follar y dejas a las camarera tranquilas, o igual mejor te vas a pasear y ya me meteré yo en el mar a ver si encuentro a alguien que me quiera y sepa follar..., porque ya ni me acuerdo de que es un orgasmo y me canso de disimular-los...” i ella mirant al meu conegut qui va estar a punt de dir-li “No em miri, i si necessita una missió humanitària vagi a l’ONU o a la banya d’Àfrica que sembla que allí els negrets passen gana com vostè...”, i un cop deixada aquesta conversa per voltar sobre el mateix, i centrar-se en la de una tipa ja entrada en anys (és a dir lluny ja de la seva vida productiva i eficient) qui es queixava de que només s’ajudessin als immigrants i a ells se’ls deixessin de banda, sobretot pel fet que l’ajuntament els hi havia retallat part dels serveis del casal i dels viatges de la gent gran, i clar l’àvia en qüestió no podia anar a classes d’aquagym, ni ioga, ni aprendre a ballar dansa del ventre i ja no parlem dels viatges a Andorra, perquè clar, els nouvinguts “De la lágrima fácil!” com ella deia els hi estaven fotent la pasta dels seus serveis, el meu conegut no va poder més que somriure tot reconeixent que els humans per molt que passi no deixen de ser precisament això, humans...