entrada 917 (any 3)

Avui parlava amb uns tipus que han arribat a la conclusió que la fórmula química d’un dels presents era: 3HO (i no, no té res a veure amb l’aigua pesada ) +1CO, tot i discutir sobre si l’acudit de l’aigua pesada era del tot encertat, de fet el tipus de qui parlàvem es podria definir com un terç del holmes, un altre del House, un altre del homer, tot amanit amb un polsim del cooper… al tipus no li ha fet cap gràcia que haguem reduït la seva “immensa” personalitat una fórmula tan senzilla i ha començat dient que segurament ens havíem deixat forces d’altres elements, el que ens ha portat a reafirmar-nos que l’havíem encertat de totes, totes, ara bé un joc d’aquests acaba per què tothom passa per l’anella i un descobreix la visió que en tenen d’un, i més quan hi ha una certa sinceritat que a vegades un es pregunta si és sana per l’autoestima d’un mateix… i clar, no hi ha com definir als altres un cop aquests ens han definit a nosaltres, així que hem estat bona part del matí en fórmules químiques (força senzilles tot sigui dit, el que implica la senzilla molecular dels que allí érem…), estàvem en plena juguesca quan he vist entrar a un tipus que em sonava, ell m’ha mirat i després d’un somriure que no feia presagiar res de bo se m’ha acostat, el vaig tenir d’alumne en un d’aquells intents que em paguen per tal d’ensenyar als joves del país, i que falla o bé perquè soc incapaç d’ensenyar o perquè ells són incapaços d’aprendre, el tipus se m’ha acostat i després de la salutació de cortesia s’ha quedat allí de peu esperant no sé que, suposo que no ha entès que tota l’educació i aguante que un té quan és professor es deu en bona part gràcies al sou que et paguen i que un cop s’han acabat les classes i els doblons hi ha tan de dret d’oblidar l’assignatura i cagar-se en el professor com la d’obviar als alumnes sense necessitat de recordar-los, doncs res, que allí el tenia i aleshores ha aparegut aquell silenci que tothom reconeix que sobra i que ningú sap com acabar, sort d’un dels presents que li ha preguntat si era gay, això si i remarcant-ho, “sense voler faltar al respecte”, el noi se l’ha quedat mirant sense saber massa bé que dir i un altre ha replicat “No era un dels teus millots alumnes, no?”, el riure ha estat generalitzat, normalment m’hagués ajuntat en aquest acte de la degradació del tipus i més quan aquest s’ho havia buscat, però no he pogut més que aixecar el braç i preguntar-li com li anava la vida i si ja treballava, el que ha fet petar de riure als del meu costat, realment poc m’importa la vida del tipus fins i tot no recordava ni el nom, el que implicava que formava part dels “prescindibles” o d’aquells que no cal que ocupin cap clúster en la memòria d’un, el tipus m’ha comentat en l’empresa que estava i la feina un xic per damunt, després d’un intercanvi de mirades no he pogut més que dir-li “I ara que socialment hem complert, que et sembla si ens deixem en pau una temporadeta?...” el noi ha deixat anar aire tot alleugerit i s’ha acomiadat, els presents no han pogut més que rematar tot preguntant-me què em passava, i el motiu d’aquesta tendresa pels jovenets, fet que ha fet disparar més d’un somriure i els comentaris típics de les costums gregues entre mestres i alumnes…