entrada 915 (any 3)

Observo per la caixa tonta els resums dels darrers “gotcha&run” de la capital londinenca i no puc més que concloure que si enlloc de tipus hi posessin micos tindria una escena de la darrera peli dels simis que han fet, i després encara n’hi ha que dubten que els humans no siguin una derivació dels simis... i més veient com alguns fan seva la dita de “mono veu, mono fa...”, ara vindran els salvadors d’aquests “angelets” tot dient que ells no en tenen cap culpa, que s’hi han vist abocats, que els sistema no els entén ni respecta i que és la seva forma de “rebel•lia” per cridar l’atenció del “pare estat o mare nació”, que en els fons no són tan dolents, i mireu possiblement a nivell individual encara se’n pot salvar algun ara bé, en grupets i només pel fet de seguir al més animal poc hi ha per salvar, igual l’interessant no seria salvar-los a ells, sinó salvar a la resta d’ells precisament... un jutge em deia fa temps “Quan veuen que poden trigar mesos en aixecar de nou una casa que han cremat en pocs minuts entenen quelcom bàsic, que crear és força més dur que destruir i que tot acte porta conseqüències... ara bé, si el que se’ls hi dóna són unes vacances pagades i res més, el que tenim és un increment en la seva ràbia...”, fa poc parlava amb algú que se’n carrega de vigilar-los i em deia “Mira, si algun cop se’ns n’anés la mà i ens en carreguéssim uns quants, possiblement hi hauria protestes, protestes d’aquells que veurien que podrien ser els següents, però la gran majoria respiraria tranquil•la, el problema un cop es comença fent això és que no queda clar on parar, possiblement no sigui quelcom que algú com jo hauria de dir, però ells poden fer el que vulguin i de fet qualsevol acte que facin sempre serà culpa nostra, dels nostre sistema, i sota aquest paraigües viuen el millor dels dos móns, de fet prop del 40% d’aquests angelets viuen en famílies on cap dels membres ha treballat en tres generacions, i el somni de tota mare menor és que la seva filla ho sigui i així multiplicar el subsidi que reben... no hi cabem tots, i hem volgut purgar les nostres culpes mantenint-los ocults i callats, i ara que les coses no van bé ells no estan disposats a cedir, i saps?, si li preguntes a algú que faries si ja no pots alimentar al teu gos i aquest es torna perillós la resposta que et donarà és força senzilla, i no vull menysprear als gossos...”, vaig somriure, de fet hi havia molta ràbia en les seves paraules, la ràbia dels que han cregut (que ja ningú ho creu) que el món pot ser millor, que tot allò es pot canviar, i tot incrementat perquè aquells fan allò que un mai faria o que un no pot arribar a entendre; l’estat solidari passa a estat subvencionador i finalment a estat subsidiari... i n’hi ha que veient a la resta i sota les creences d’una “igualtat” demanen el que tenen els altres sense voler pagar el preu per aconseguir-ho, de fet és molt més ràpid i fàcil trencar un aparador que no pas estudiar i currar per poder pagar-se l’objecte... com em van dir fa segles “Sempre hi haurà rics i pobres, els rics són rics i els pobres són pobres, el problema no és ser ric o pobre, el problema neix quan un no accepta que és ric o pobre, i no actua com a tal”