entrada 911 (any 3)

Fa temps es deia “Roma locuta, causa finita”, doncs res que aviat la mala traducció serà “都沉默时，中国会谈”, escolto com els “nostres amics” d’orient (aquells que sempre riuen i que preníeu per tontos i que ells sense deixar de somriure pensaven “Només un tonto pren als altres per tontos”) ja posen en dubte al gran verd, i demanen que es valori la possibilitat d’establir una moneda global a nivell planetari, i clar està tots els de la cort que els segueixen els hi riuen les gràcies, així que sempre i en una visió de futur us proposo que comenceu a pensar un nom per aquesta moneda global que ens ha de regir i caldrà saltar-se els nom regionalistes com “euro” i tal; jo per si un cas, començaré a patentar noms com: “gaià” o “crèdit” o “pangeïc”... tot i que suposadament aquest classisme quedarà ennuegat per un orientalisme que haurem d’aprendre a empassar a ulls clucs, l’altre dia parlava amb un tipus que es veu que n’entén un xic de tot el que passa i em deia: “De fet, és un joc on ells tenen les cartes marcades, països que tracten als seus habitants de dos formes clares, a una minoria tal com seria d’esperar i a la gran majoria com a simples elements productius orientats a una major glòria del país i dels que el dirigeixen, i quan els hi dius que no està bé et diuen senzillament que et fotis en els teus temes, i clar, evitant-se les despeses que tots tenim en aquests suposat estat del benestar els tipus en tenen més i de sobres per anar comprant el nostre deute, de fet tot viatge dels nostres dirigents no és més que un intent de prostituir el nostre país millor que el veí, i saps?, també ens va bé que maltractin a bona part dels seus nacionals, perquè si no ho fessin i se’ls gastessin en el seu propi país no en tindrien per gastar-se’ls en el nostre, i ara hem descobert (sense gaire sorpresa) que senzillament som seus, ens han venut tot i que no duem marques, ni grillons, ni cadenes, i a més sense perill que ens revoltem, perquè per davant de tot som una passada de civilitzats i educats, així que pararem el cul amb un somriure de saber que per allà no la tenen massa grossa, però el tema no és si et fa mal o no, el tema és si et donen o no pel cul, tot i que com sempre i com a bons occidentals, direm que no ha estat del tot malament, tot sigui per mantenir la nostra forma de vida...”, no vaig poder més que somriure, suposo que per això la meva certa debilitat per aquells i sobretot aquelles, com em deia fa un temps la Niu “Als homes se’ls ha de fer creure que manen mentre nosaltres fem el que considerem, i en el fons ells ens ho agraeixen perquè saben que no estan fets per manar, sinó senzillament per demostrar que manen, i nosaltres ens deixem estar de perquè estem fetes i fem el que toca...”, i clar lo nostre no podia funcionar perquè com ella també deia “La meva àvia em va dir un cop que només hi ha una cosa pitjor a un home xinés, un home occidental... i que una bona polla no té perquè justificar tot el que hi porta darrera...”, com veieu la vella dita de “Per un tros de cua ens cal quedar amb tot el porc” (sense voler molestar al porquet...), sapiència brutal, femenina, sigui oriental o occidental, i per tal de que us mireu el que vindrà us deixo un link...