entrada 912 (any 3)

Truquen a la porta, el tipus l’obra i l’hòstia és instantània, “Això per ensenyar-li la polla a la meva dona…”, i és que ja ho diuen que un ha de ser discret en segons que, i el tipus se n’alegrarà de saber que avui en dia forces de les fotos que es fan porten molta més informació de la que un voldria donar, com per exemple la posició d’un… en una empresa un tipus es penja la medalla d’un bon treball quan el criden al despatx del cap i l’acomiaden, el tipus ha obviat que els arxius contenen força informació, com qui els ha creat, qui els ha modificat i quan de temps i quins canvis ha fet cada un que hi ha anat passant, això sense comptar els que aniran cagats cada cop que passin per un aeroport, amb la maquineta de “posi el ditet i suerte…”, on suposo que algú es traurà la minga sota la frase “La puta, si m’han d’identificar que sigui pels meus collons….”, i la darrera dels xinesos (que un els menciona en aquest espai i els tipus no triguen res en tornar a sortir, això si que és eficiència oriental), doncs res, que els tipus volen saber exactament on són cada un dels dinou milionets de xinets que hi ha a la capital, ole, ole, ole, que això si que amb un, dos, tres i tots els parells del món mundial, i tot per poder controlar el tràfic i el moviment de persones en ares d’una millor convivència (això són collons, ovaris i tot el que hi vulgueu posar), perquè en el fons tots sabeu que això ho fan per la vostra seguretat i que heu de corbar l’esquena (de forma poc natural) i donar les gràcies i agrair que us tinguin en tanta consideració i que es preocupin tan per vosaltres… aquest cap de setmana vaig aprofitar per anar de rebaixes que com diuen per allà abaix “Vengaaaa, que lo petamossss”, doncs res, vaig anar una de les botigues a mirar una d’aquelles sabatilles de nom impronunciable i anunci trempagays i xorreagirls quan vaig veure o em va semblar veure a un conegut, el tipus em va mirar i va somriure, i jo el vaig qualificar de metrosexuà, però metrosexuà de catàleg, vaja l’estereotip del metrosexualisme en persona, el tipus se’m va acostar mentre l’intentava sense poder, identificar atrapat hipnòticament per unes celles diabòlicament perfilades, els meus ulls cercaven quelcom familiar que no sabia on trobar “Com estàs?” em va dir el tipus, vaig somriure “Bé, bé, i tu… ja vec que…” mirava i remirava quan algú va dir darrera meu “Fotodepilació” aleshores la vaig veure, la puta ferran adrià parellil, allò que havia fet havia estat una deconstrucció amb posterior construcció, si senyor, la força natural d’un cony en tot el seu esplendor, vaig mirar al tipus i per Tutais, ni rastre dels rinxols lobeznils que el caracteritzaven, allí el tenia tot peladet a tall de pollastre escaldat, això si amb un somriure i un to uvil xaxipirulin, el vaig mirar reconeixent que llàstima que si li donava pel cul perdria tota aquella perspectiva “Et vec canviat…” no vaig poder més que dir-li sense faltar a la realitat, tan que difícilment ja semblava qui jo recordava ell va somriure amb la cara de badoc d’habitant de la vil·la del pingüí “Si?, mira al començament em va costar, però com ella deia, només cal llençar-s’hi, i de fet ara em trobo força millor….” vaig somriure mentre em preguntava on deuria portar el segell de propietat que la tipa segurament li havia marcat a foc rogent… em vaig acomiadar perquè el meu metge per a vampirs em va recomanar que m’allunyés dels nyonyoespais que em fan pujar el sucre i la mala llet… i no hi ha res més trist que un vampir amb càries