entrada 914 (any 3)

Ahir feien una peli d’aquelles en la que al final una frase no la salva però et fa treure un somriure, i penses que per molt que es vulgui negar el senyor Wayne ha fet força més pel cinema que allò que se li reconeix, hi havia un diàleg on es deia “L’Església diu que s’ha de perdonar” “El perdó és entre ells i Deu, jo només els hi facilito l’entrevista”, cada cop que l’escolto no puc evitar que se m’escapi un somriure, de fet escupir-la com ho fa el protagonista i acabar per fer un volar un cotxe denota que un està de tornada de forces coses, que un pot, o no, entendre els actes d’aquest personatge però que s’han de respectar, perquè tot allò (agradi o no) que algú fa posant-hi el màxim cal ser respectat... parlava amb un tipus amb qui comentava la darrera moda esportiva londinenca la del “catch&run”, que com es descuidin pot arribar al vostre país que ja se sap que teniu una certa predilecció per les modes anglosaxones, o eren les anglotetones o anglosexones (si, si, xist dels dolents), doncs el tipus em deia que no cal buscar cap fons moral o ètic a aquells moviments, que tampoc cal cercar cap rerefons social o racial o ètnic o com li vulgueu dir o cercar, això és pur i senzill pillatge i sentit de la subsistència/autoconservació, el tipus em deia que havia parlat amb coneixedors del tema i aquests li havien dit que no havien arrestat encara a ningú per defensar cap idea, els arrestats ho havien estat per robar, curt i ras, i clar la idea generalitzada és “Si aprofito aquest show i em puc fer amb una dotzena de telèfons de darrera generació, unes pantalles planes, un xic de roba i alguna joia a part de drogues de la farmàcia” podré viure una temporada més com estic acostumat a viure, és més, fins i tot un xic millor, només em caldrà vendre-ho i consumir les drogues; aquests i els que han acabat el cole i com que no se’ls han endut de vacances han decidit organitzar les seves activitats no lectives en ple centre de la city, el tipus em comentava “Mira, tampoc sé perquè la gent es molesta, de fet de lladres sempre n’hi ha hagut, i sinó, no cal més que miris aquells que ens han portat on estem, el que passa és que aquests són masses i massa descarats (tot i que no sé si aquest és el mot....), de fet un lladre és acceptable mentre sigui com una compresa... agafi tot el que pugui, no es mogui massa ni molesti i més encara no sigui aparent...”, que voleu que us digui, no crec que hi hagi masses ideals ni principis ens aquests moviments, només un sentiment de “N’estem fins els collons”, nens malcriats que al veure com ningú els hi fa cas han decidit de cridar l’atenció i reclamar tot allò que creuen que es mereixen (i que òbviament no s’han guanyat, sorry però el país de les oportunitats i xaxilàndia ja queda un xic lluny i ha tancat per vacances i defunció de qui pagava)... perquè només hi ha quelcom pitjor que menysprear i és senzillament ignorar, i mentrestant la resta a mirar-ho, a passar del somriure, a la cara de pomes agres quan comencin a tocar els collons, per acabar reclamant que treguin aquests “energúmens” del carrer, com em deia el meu conegut “Això no és una revolució, no hi ha ball i si masses pardals, en anglès of course....”