entrada 909 (any 3)

Un cop un dirigent em va dir “Quan pitjors notícies arribin de l’exterior i més dolenta sigui la imatge que el poble en tingui, més capaços seran d’aguantar i més obeiran, perquè els hi serà més fàcil autoenganyar-se i no voler acabar com aquells que veuen o dels que escolten...”, han passat segles des de que m’ho van dir però la premissa segueix sent del tot vàlida, avui en dia es veu en primera persona i línia com s’està cascant a tot un poble, i aquí arronseu les espatlles mentre canvieu de canal (que tampoc cal abusar de la realitat, ja sé sap que aquesta a petites dosis força millor que no pas en tot el seu volum i grandària..), doncs res, que canvieu de canal i penseu “Kllons, tan malament tampoc estem... i a més, estic a dos dies de marxar de vacances/estic a dos dies de tornar a la feina, i no sigui que ho acabem per fotre tot enlaire...”, un tipus va dir que a nivell professional, tothom té tendència a arribar un pas per sobre de la seva natural incompetència, és a dir, tothom va ascendint per mèrits fins a un punt on s’arriba al sostre de la capacitat del tipus i on el nou ascens el que fa és posar de manifest la incompetència del tipus... i aleshores ningú vol reconèixer l’error i es deixa al tipus en aquesta nova posició fent això si, la feina que realitzava anteriorment, doncs res, sento dir-vos que com a societat heu arribat al vostre sostre de competència, somric al veure que frases com “Les hòsties són el recurs de qui no té recursos...” es canvien per “Un programa de tele es millor quan més operacions d’estètica dels presentadors i major volum de crits, i als qui no els hi agradin aquests programes senzillament són uns outsiders (segurament el tipus diria un senzill “fillsdeputa”)”, i si cal mesurar el nivell de la societat pels programes que fa i s’empassa, senzillament dir-vos que no sé el punt on l’evolució es va tornar involució... amb tot, sé que tots els lectors d’aquest blog no us els mireu i que sou una panda de cultis de collons que feu que les Xenis i Xosuas estiguin més aprop d’alguns primats que no pas de vosaltres, i aleshores em ve la pregunta... perquè cap de vosaltres ni tan sols per fotre un reset al maginet i relaxar-se una mica no els mira aquells programes... i la pregunta seria “O molts pocs seguiu aquest blog o sou uns mentiders veient el share d’aquells programes...”, però que voleu fer-hi, avui li he demanat a la secre un “guixador” que tenia a les seves mans tot assenyalant-lo , i ella m’ha mirat “El boli?” no he pogut més que somriure mentre li deia “Si, el guixador” i ella ha seguit “Serà el boli, no?”, “Funcionalment guixador, nominalment boli, tu mateixa...”, la tipa m’ha mirat deixant anar un buf... suposo que és el que passa quan una està més propera a les pàgines del cor que no pas a les de ciència, (i si, ja sé que ja no hi ha pàgines de ciència en cap publicació...), ahhh, però estem a l’estiu, així que us deixo en aquesta època on es valora més el continent que el contingut i on un és allò que es veu i no pas allò que amaga...