entrada 908 (any 3)

Fa un temps al aixecar-me pel matí per donar continuïtat a la meva presumpta vida humana em vaig sorprendre mirant per la finestra, i quelcom em va fer fixar la mirada, a l’altre costat del carrer la veïna m’estava observant dissimuladament mentre passejava per l’habitació en panyus menores, vaig somriure i tot i la distància vaig veure com el seu ego s’inflava, de fet no la conec massa, ens hem saludat un parell de cops, sé que té parella a qui li importa gastar menys en una habitació d’hotel que no pas en el pàrquing del seu “buga megatunning”, i ja sé sap que l’amor compartit al final és un problema, perquè compartir l’amor amb dos acaba per comportar el tenir dos “amargats” i que sempre voldran la part de l’altre, doncs res, des d’aquell dia que quan m’aixeco observo com al poc s’encén la llum i ella comença amb la seva desfilada, fins i tot a vegades m’he aixecat a les fosques i aleshores no hi ha “performance”, el que fa que el tema no deixi de ser divertit, fa pocs dies vaig donar un tomb més fent-li una fotografia de forma simuladament dissimulada, ella no podia fer cap moviment sinó hagués descobert el joc i que tenia clar que la mirava, es va aturar un moment i aleshores vaig observar la seva cara de triomf i desig, em vaig qüestionar quan de temps deuria fer que ella no es sentia desitjada, desitjada fins aquell extrem on un veí la fotografiés i després fes l’ús que considerés de la fotografia... vaig somriure acabant-me de vestir i preguntant-me que en pensaria la seva parella de tot allò, bé suposo que qui vigila més pel mecànic del seu cotxe que no pas pel ginecòleg de la seva parella acabarà dient “El meu buga no m’ho faria això...”, tot i que en aquest punt proposaria la feminització del mot “buga” per treure totes les connotacions que pot comportar en aquells casos on un ha de demostrar la seva heterosexualitat... fas temps algú em va dir que els humans no poden acceptar la idea del “rebuig” de fet hi ha una corrent masoquista a voler-se preguntar el perquè del mateix, i cercar una explicació del tot lògica, fa poc estava de nit amb un tipus qui apurava copa rere copa tot comentant que la noia que li agradava li havia donat (per enèsima vegada) carbasses, vaja que si les suméssim el tipus podria muntar el seu propi halloween per una població tipus mitjana, vaig somriure, ell em deia que la tipa l’anava trucant i que quan el tema es posava interessant ella li deia “Ho sento...” i el deixava allí, vaig aixecar la copa valorant si pagava la pena ser sincer... “Mira, el problema és que senzillament no ets suficient... no arribes al llistó, ras i curt...”, el tipus em va mirar sorprès fent una llista de les seves virtuts, i no vaig poder evitar el somriure “Ja, però no arribes...” aleshores ell va començar a criticar a la noia deixant-la a l’alçada del betum i aquí si que la rialla va ser descarada “Doncs, no entenc com et vols embolicar amb una merda com ella... mira el problema és que desitges quelcom que senzillament t’ignora, i els humans no esteu programats per acceptar el rebuig, perquè en els fons tots us creieu perfectes i xaxiguais... i mira, millor t’aniria si pensessis que molt segurament hi ha poca gent pitjor que tu i molts millors, que pensar com creus que n’hi pocs millor que tu i forces de pitjors...”, el tipus va marxar sense pagar les copes, i suposo que sense valorar la meva sinceritat, però com deia fa dies, la gent no vol que siguis sincer, la gent vol que li diguis allò que vol escoltar, i després encara et foten per cara que els hi diguis mentides... de fet la realitat cada dia està força més lluny de poder ser entesa per la majoria dels humans...