entrada 918 (any 3)

Fa uns dies algú em deia els canvis que comporten anys no són canvis senzillament és l’evolució, tot això al respecte d’aquells que demanen paciència davant els canvis que d’altres sol•liciten, com ell resumia: “N’hi ha que demanen paciència coneixedors que el canvi és imparable, ara bé, imparable com és, no vol dir que no es pugui alentir fins que ens sigui còmode, com deia un estadista, acceptaré el canvi però el mínim temps possible, així que quan més tard millor...”, escolto com estan d’escandalitzats davant la visitat de cert tipus que ha de donar consells a la joventut quan li queden precisament més a prop la parca que no pas el bolquers, com deia aquella “Masclistes reconeguts vestits de llenceria fina”... ara el divertit era quan li preguntaven a un si era cristià i aquest amb un posat xaxiguai deia: “Si, soy cristiano per no de la forma tradicional, y me molesta tenir de decir siempre eso...”, doncs apa xatu que ningú t’ho va demanar i tu bé que ho vas deixar anar... i és més, en aquest intringulis que són les sectes crec que el tipus més exactament era catòlic com a subdivisió de la rama cristina, i és més, diria que era catòlic apostòlic i per acabar de rematar-ho gilipolles, i ja no sé si Romà o Penepolés... com ja he dit en algun altre moment l’avantatge dels vampirs i de tenir l’eternitat com a límit temporal fa que us tinguem d’aguantar fins la sacietat, però que també alguns hagin estat testimonis de fets i persones que o bé s’han enaltit fins a punts malaltissos o bé s’han intentat obviar en un intent d’amagar allò que se’n diu “human condition”, així que hi ha personatges a qui un sempre pregunta als vells si els van arribar a conèixer, perquè després de les pel•lícules i palles mentals que es munten al voltant algú vol una opinió de primera mà o en aquest cas de primer ullal, i fa segles em van explicar aquesta història... “En Jriegh era un dels àngels de Deu, de fet un dels que se’n carregava de donar compliment als “càstigs” (més que merescuts) que les díscoles creacions d’aquest mateix Deu s’anaven guanyant, després de fer ploure foc del cel, matar fins la sacietat i cometre forces d’altres “accions” el nostre àngel es va preguntar si l’error provenia del comportament dels homes o dels seu propi Deu, en tot això va rebre l’encàrrec de fulminar a tot un poble, en aquella època la mortalitat era força alta, i en un poblet nòmada i davant la manca d’homes i dones s’havien anat aparellant membres de la mateixa família per evitar desaparèixer com a tribu, Deu va demanar a l’àngel que els matés, que tragués els nadons del ventre i els exposés com a advertiment del que els hi passaria a tots aquells que contrariessin les seves normes (vaja tot un putu Deu d’amor i candor), el nostre àngel va arribar-hi i quan va veure el panorama va decidir negar-s’hi, va veure la xicalla jugant pel poble i com aquells a qui havia de castigar senzillament feien el possible per subsistir, això va comportar que Deu enviés altres a fer la feina i a la captura d’en Jriegh, aquest va intentar fugir però va ser capturat un cop davant l’altíssim, aquest el va mirar despectivament i li va dir que si tanta estima tenia pels humans doncs un com ells s’hauria de veure, així que va fer que agafés el cos d’un nat, en Jriegh va créixer com un humà, però quelcom no havia anat del tot com s’esperava perquè ell tenia plena consciència de que i qui havia estat en vides anteriors, així doncs, quan va créixer va decidir difondre el missatge d’aquell Deu segons com ell creia que hauria de ser, un missatge d’amor i de pau, a més amb el pas del temps va anar recuperant part dels seus poders i el seus actes no van passar desapercebut, un dia va ser traït i condemnat a morir crucificat, abans de morir un altre àngel se li va aparèixer dient-li “Ets un dels nostres i no et podem deixar morir aquí...” ell va respondre “Deixa’m morir com un humà el que mai he sabut viure com un àngel...”, amb tot ja sé sap que hi ha ordres que no es poden saltar així que van recuperar el seu cos i de nou davant de l’altíssim qui gastava un bon sentit de l’humor tot dient-li “Has sabut donar un tomb a la meva doctrina i molt possiblement ens calia una certa revisió, com a mínim la tenim revisada per dos mil anys més...”