entrada 907 (any 3)

Fa poc vaig conèixer una persona qui en plena nit va dir la frase de la setmana: “Sent feliç com soc, perquè m’hauria de conèixer més?”, senzillament brutal, brutal i força humana que voleu que us digui, quan un es creu quelcom sigui veritat o no l’important és seguir-ho creient si això us fa feliços... estic llegint (acostuma a passar a l’estiu quan la gent té força temps per perdre, he dit perdre?, vull dir invertir en el perfeccionament personal, no sigui que algú se’m molesti), doncs això, estic llegint com ara hi ha una proliferació de missatges zenítics per tots aquests blogs de Deu... amb diferents persones que agafen amb més o menys encert les paradoxes que deriven d’aquesta forma de pensar i els van deixant perquè la gent hi pensi, fa temps un mestre em deia “Un koan no hauria de ser recordat i repetit fins la sacietat, de fet, un cop resolt ja no té cap utilitat, un cop ens ha obligat a pensar-hi una estona esdevé buit i cal que ens desfem d’ell...”, vaig somriure, un cop passejant amb ell va descobrir a alguns dels seus deixebles rient de la gent del poble, el mestre va sospirar “Ja veus la feina que tenim, fins que no entenguin que no tothom pot ser un estudiós de la mateixa manera que no tothom potser un camperol no començaran a veure que ells en tots els seus anys d’estudis a vegades no podran superar a un senzill camperol qui fa la seva feina de forma eficient, ordenada i correcta, quan costa! Poder pensar d’aquesta manera, i encara se’n riuen d’ells, i el camperols els miren sense contestar perquè coneixen aquesta veritat, i més encara, si no fos per ells no hi hauria que menjar, i per pensar un ha de menjar, així doncs som el que som no gràcies a nosaltres, sinó gràcies a ells, de fet gràcies a tothom qui ens envolta... no som més que allò que els altres veuen de nosaltres i pensen que som”, un cop de tornada al temple un dels deixebles se li va acostar per comentar-li que un altre dels alumnes no havia ajudat en les tasques que se li havien demanat, el mestre li va preguntar “I que et molesta més?, que no les hagi fet o que les hagueu tingut de fer vosaltres?, o encara més, el fet que tu no les haguessis fet si haguessis pogut i en canvi no has estat tan valent com ell i les has fet?, ja veus, quan responguis et coneixeràs força millor i tot això gràcies al teu company, li hauries d’estar agraït i no desitjar que el castiguin per tal de satisfer la teva necessitat de no semblar un estúpid al seu costat...”, li estava donant voltes al tema, quan m’ha vingut al cap una pregunta “On estan els dels 15...” (ja no recordo la lletra, ains...), semblaria ser que ja no fan tanta gràcia (bé si mai n’han fet), i que ja no cal tractar-los amb tanta cura, de fet en una societat 4.0 com la vostra ja són passat, i com a tal se’ls tracta, ja no val el seu moviment en cal un de nou que serveixi per vendre, i per captar la vostra atenció i omplir de minutatge els noticiaris, sou així d’estúpids (i au, ja em podeu tornar a criticar), no valen les idees o els valors del passat, només valen els del present i els que vosaltres creeu, tot i que un instant després de que ho feu formen també part del passat, com em deia un conegut “El difícil és viure el present, perquè després de la “p”aquest present ja esdevé un passat i la “t” final es troba en el futur, ja ho veus, al final un hauria de senzillament viure, deixant-se estar de si ho fa en el passat en el present o en el futur... viure ens hauria d’agafar tota la nostra atenció, si ens podem permetre el luxe de fer-nos preguntes com aquestes, senzillament no vivim, malvivim...”, au, i us deixo una col•lecció de koans (per no ser menys) i podeu anar barrinant mentre gaudiu de les vostres vacances...


El maestro, blandiendo su bastón en el aire dice:
-No lo llaméis bastón; si lo hacéis, afirmáis. NO neguéis que es un bastón; si lo hacéis, negáis. Sin afirmar ni negar, ¡hablad hablad!
..........
Se dirige el discípulo a maestro para decirle:
-Maestro, ya no tengo nada en mi mente, ¿qué debo hacer?
-Tíralo fuera-contesta el maestro-
Y el discípulo, sorprendido insiste:
-Pero si no tengo nada en la mente.
-Tíralo fuera –concluye el maestro-.
..........
Un discípulo de Hunag Po al observar que éste estaba rezando ante una imagen de Buda, le dijo:
-Si no debemos buscar el Zen por medio del Buda ni del Dharma ni de la Shanga ¿Por qué te postras delante del Buda como si deseases conseguir algo por medio de ese acto de devoción?
-No busco nada por medio del Buda, ni del dharma, ni de la shanga-repuso el maestro-. Tan solo estoy haciendo un acto de devoción al Buda.
-Pero ¿para qué sirve ponerse tan santurrón?
Ante la nueva pregunta del discípulo, el maestro le propinó una fuerte bofetada.
-¡Que bruto eres- se lamentó el discípulo!
¿Sabes donde estás-preguntó el maestro?-. En este lugar no tengo tiempo para considerar por ti lo que significa la cortesía o la grosería. Y dicho esto le dio otra bofetada no menos fuerte que la anterior.
..........
El discípulo viene de muy lejos para ver al maestro, al verlo llegar le pregunta:
¿Vienes de muy lejos?
-Desde luego. ¿Qué norma me entregas?
-Sólo una: si yendo por el camino te tropiezas con Buda, mátalo.
..........
En cierta ocasión Hyakujo caminaba junto a su maestro Baso y de súbito descubrieron en el cielo una bandada de gansos salvajes. Baso preguntó:
-¿Qué son?
Hiakujo respondió:
-Gansos salvajes.
-¿Hacia donde vuelan?
-Han desaparecido.
El maestro Baso entonces retorció violentamente la nariz de Hiakujo y le dijo:
-Dices que han desaparecido y, sin embargo, estuvieron aquí desde el comienzo.
..........

“Con las manos vacías voy y, ¡mirad!, la pala está en mis manos”.
..........
“Cuando paso sobre un puente, no fluyen las aguas, pero el puente corre.”
..........
“Avanzo a pié y, sin embargo, cabalgo a lomos de un buey.”
..........
Pregunta el discípulo:
-Maestro, dime, ¿Cuál es la verdad esencial? ¿Cuál es la verdad última?
Contesta el maestro:
-Hijo mío, no tengo ni la más remota idea.
..........
“Todas las cosas pueden reducirse a la unidad, pero, ¿Adónde puede reducirse la unidad?”
..........
Dice el discípulo:
-Os ruego me mostréis el camino de la liberación.
Responde el maestro:
-¿Quién te tiene prisionero?
-Nadie.
-¿Por qué buscas, pues, la liberación?
..........

Bodhidharma preguntó a Hui-k´o:
-¿Qué quieres?
Y Hui-k´o dijo:
-Mi espíritu no está en paz. Te ruego que lo serenes.
-Coge tu espíritu y colócalo ante mí para que pueda serenártelo.
Pero es que cuando lo busco no lo encuentro- explicó Hui-k´o.
-Ya ves-concluyó Bodhidharma-. Ya he serenado tu espíritu.

Copiades de....