entrada 668 (any 2)

Fa anys un polític/mentider/fetiller del verbum em deia “Jo no ho veuré, però pots estar segur que hi haurà un dia en que la gent ja no ens creurà i aleshores no sé que ens tocarà fer...”, doncs res, la solució ja la tenim aquí: anuncis i jocs més o menys encertats i ja està, si total ningú creu en el que diuen els partits a aquests només els hi queda fer un xic de divertimento pel poble... i ull que en això els del CORI (de Reus com no podia ser de cap altra manera) hi van ja forces passes per endavant (com diuen ells: “Ponga un Juantxi en la Genralitat” o una Choni amb la/el número 2 de la seva llista), i de fet algú diria que és trist que les idees hagin deixat lloc a les pallassades, però en una societat 10.0 no hi ha temps per pensar i pair idees molt millor veure una imatge i ja està, i si aquesta és, és, bé, senzillament és alguna cosa, millor que millor (transgressora per uns o impertinent per altres tot va a gustos i segons el canal de televisió que un pateix), l’altre dia parlava amb un actor i el tipus em deia amb un somriure “Fa anys se’ns acusava de que sobre actuàvem, i molt possiblement fos així, avui en dia ho fem més i la gent no ens diu res, saps perquè?, doncs perquè tothom actua, tothom vol fer creure que té una vida que no té o que fan allò que no fan, i aleshores als actors no ens queda més que forçar fins al paroxisme el paper per semblar creïbles...”; ahir veient també als paiopijos que han tornat de vacances del nord d’Àfrica (i em torno a preguntar qui paga totes aquestes excursions de “rescat”), vaig recordar les paraules d’un militar: “No t’enganyis les guerres no han canviat, els que tenen exèrcits poderosos han d’arrasar i el que no els tenen senzillament han d’aguantar, els mitjans o com ho fan ja és cosa de cada un dels participants, i no ens podem queixar si es fa això, perquè precisament això és pel que estan pensants els exèrcits i les resistències... no hi ha honor o heroïcitat a la guerra, ara només hi ha interessos, l’era quan un home veia a la guerra com un lloc on demostrar la seva vàlua va quedar sobrepassada en el moment que l’home va decidir que era millor viure que demostrar res, i el que pots tenir clar és que tots els que moren en una guerra no són més que els desgraciats que han cregut en les mentides que els hi han explicat... i tampoc et pots creure l’opinió dels d’un o altre bàndol, perquè senzillament defensaran el seu bàndol (per això hi formen part), recorda que en una guerra no hi ha bàndols neutrals, només llocs on poder-se retirar en cas que vagin maldades...”, suposo que una campanya política i una guerra són ideals per no veure com la veritable amenaça actua i torna a actuar, de fet diuen que la gràcia de les malalties és precisament presentar símptomes de quelcom molt diferent en una part mentre en podreixen una altra, i com deia el llibre més venut i menys llegit de la història, o del que la gent hi fa menys cas la malaltia real és força evident...