entrada 656-2 (any 2)

Diuen els assessors polítics que per molt que facis sempre hi ha en qualsevol campanya algun moment on el candidat demostra qui és, i avui veient les notícies ho he vist clar, perquè la cara de la Kamatxo i del Rajaoi passejant pel centre de super computació era increïble, els tipus semblaven uns neandertals totals que després de disfressar-los els hi ensenyessin aquella instal•lació, perquè entenc que un no ha de ser expert en tot però uns mínims quan es va veure una d’aquestes instal•lacions els hi haurien d’explicar... um, sabeu que, quasi que prefereixo que no els hi hagin explicat perquè si ho han fet i han acabat amb aquella cara encara em cago més de que algun dia puguin manar; a part d’això, semblaria ser que aquesta setmana els crius estan de vacances (és el que té viure en un país que ha de pagar peatges als dos grans països que ens manen i que per fer contents a tots agafa el pitjor de cada casa), doncs res que quan he arribat he descobert un moviment gremlitic a l’escala, com que els pares n’acaben fins els collons, volen follar tranquil•lament, o no es refien dels seus angelets i deixar-los sols a casa (amb el perill que fotin un mercadillu amb els objectes de casa), doncs res que els deixen jugar a l’escala i així en poden gaudir tots els veïns, he trucat al servei de control de plagues i m’han dit que amb aquests poc hi poden fer i que per evitar un allau de trucades directament no fan res, tot i que m’ha alleugerit dient que no era l’únic que s’havia interessat en saber si era possible acabar amb aquesta pandèmia, he agafat aire i m’he decantat pel bourbon mentre els animalons feien carreres a veure qui arribava abans si l’imbècil escales avall o el capullo amb ascensor... i llegint alguns dels blogs he tornat a veure que la vena solidària i bona de la humanitat no es cansa de bombejar bons desitjos tal com els intestins bombegen merda... amb la diferència que els segons són necessaris i els primers... doncs res que observo com tothom (o forces) volen ajudar a molts i com es queixen dels mitjans i del que poden i no poden fer, fa temps un tipus em va dir “La gent que ajuda als altres ho fa o bé perquè creu que ho ha de fer, o senzillament perquè així veuen el que són capaços de fer, els primers són uns capullos i els segons uns narcisistes pels que els altres no deixen de ser un mitjà per demostrar lo xaxipirulis que són...”, lligat amb això recordo com fa uns anys en un vaixell militar i després d’una explosió se’ns va obrir una via d’aigua, el sots oficial va recomanar a l’oficial que tanqués les mampares d’una secció per tal d’evitar que l’aigua enfonsés el vaixell convertint-lo en un preciós peci, l’oficial va dubtar tot dient que hi havia gent en aquelles seccions i que ell els havia d’ajudar, la discussió la va acabar un tret, el sots oficial va passar a oficial en funcions i les mampares es van tancar, com ell em va dir després “No es podien salvar a tots... i no estem en aquest mon per canviar les regles, només hi som per trastejar-les el millor que puguem, no ens paguem per ser herois ens paguen per fer la nostra feina...”, i per si ho voleu saber, el tipus va anar ascendint i mai ha perdut el respecte de la seva tripulació, que té clar que no s’està d’hòsties quan van mal dades (i en el fons això és el que busca qualsevol soldat del seu superior...)