Ahir vaig tenir un d’aquells rebots que t’arrenquen d’un lloc i et porten a un altre, tot començant amb els DM i el seu “Never let me down againd” i passant per l’increïble cover que els hi van fer els Smashing Pumpkins de la mateixa cançó, i quan la cosa no podia anar a millor va petar el Disarm una de les millor cançons que mai he escoltat, instintivament el dit va pujar el so al màxim (no entenc la mania que el dit té a les orelles, ja que el dit poc pot escoltar...), i vaig acabar fent un disasterkaraoke al cotxe mentre entrava al pàrking (i sort que no hi havia ningú per enregistrar com es pot destrossar una cançó)...
disarm you with a smile and cut you like you want me to
cut that little child
inside of me and such a part of you
ooh, the years burn
i used to be a little boy
so old in my shoes
and what i choose is my choice
what´s a boy supposed to do?
the killer in me is the killer in you
my love
i send this smile over to you
disarm you with a smile
and leave you like they left me here
to wither in denial
the bitterness of one who´s left alone
ooh, the years burn
ooh, the years burn, burn, burn
i used to be a little boy
so old in my shoes
and what i choose is my voice
what´s a boy supposed to do?
the killer in me is the killer in you
my love
i send this smile over to you
the killer in me is the killer in you
send this smile over to you
the killer in me is the killer in you
send this smile over to you
the killer in me is the killer in you
send this smile over to you
Vaig baixar del cotxe i va ser aleshores quan vaig notar que alguna cosa no acabava de rutllar, vaig anar cap a la porta del pàrking esperant que la llum s’apagués... en una cantonada del pàrking algú va respirar més tranquil al veure que el veí havia marxat, va tornar als seus pensaments quan una ombra va passar pel seu costat... “Bu!” ella va saltar espantada preguntant-se com podia ser que ell l’hagués vist... vaig somriure, només sortir del cotxe vaig captar que hi havia algú més allí i després de donar l’esquena i veure que no passava res vaig concloure que no era cap amenaça, i aleshores que era?, i és clar tothom sap que els vampirs som uns curiosos de mena, així que vaig fer que sortia del pàrking i just quan es va apagar el llum vaig dirigir-me cap a qui m’espiava, vaig quedar sorprès al trobar-me la filla d’uns veïns, asseguda entre dos cotxes amb els ulls vermellosos, massa ben vestida i amb un excés de perfum, un regal preciós amb un embalatge pretensiós... “Bu!” li vaig dir quasi que a cau d’orella i ella va saltar espantada... va clavar la mirada en el meva figura sense dir res, “Passa res?”, ella va agafar aire, “No, no, res, si em pots deixar...”, vaig fer el gest de marxar “Saps, a vegades un mateix no és el millor interlocutor...” després de mirar-la vaig seguir “Vull dir que a vegades val la pena parlar amb altres...” “Ja t’havia entès” va dir ella tota ofesa, i allò era una bona senyal ja havia començat la conversa, la vaig mirar suposo que no deu aixecar els setze anys i té una retirada a la seva mare el que fa que millor que aprofiti els propers vint anys i després carregui amb la genètica que li han donat, ella mirant-me va dir “Avui havia quedat amb el meu nuvi... bé, quedem molts dies, però avui... avui havia de ser especial, vam dir que si aguantàvem quatre mesos ho faríem...” ara podria ser cabron i preguntar “Faríeu què?”, però sense saber-ne el motiu vaig callar... “Fa dies que ell em va dir que ja quasi portàvem els quatre mesos i avui m’ha vingut a buscar i jo m’he vestit el millor que he pogut per l’ocasió... doncs res que un cop dalt del cotxe m’ha portat al cap del pastor i allí m’ha començat...”, vaig somriure mentre li tapava la boca amb un dit “Ja m’ho imagino...”, però ella va acabar per explotar “I el molt imbècil després arranca el cotxe em porta a casa i em diu que ja em trucarà!”... em pregunto perquè la vida ha de donar les lliçons d’aquesta manera, bé suposo que no hi ha cap camí més fàcil, li vaig oferir si volia passar una estona a casa que era molt millor que no pas el terra fred del pàrking, després li vaig recomanar una dutxa i que les capes de puta barata anessin aigüera avall i sortís la nena que era, la tipa va sortir de la dutxa i li havia preparat una tassa de cacao... “Ho sento però no tinc contractat el canal disney...” li vaig dir mentre per la televisió el Sr. Graham deia:
I´m taking a ride
With my best friend
I hope he never lets me down again
He knows where he´s taking me
Taking me where I want to be
I´m taking a ride
With my best friend
We´re flying high
We´re watching the world pass us by
Never want to come down
Never want to put my feet back down
On the ground
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada