entrada 672 (any 2)

Ahir dia de relax, telèfon desconnectat i deixar passar l’estona, no hi ha res com després d’haver dedicat el temps a algú o a alguna feina dedicar-ne un xic per a un mateix tot i tenir a l’eternitat per a companya... i mentre apurava la copa algú de la televisió va tenir la idea de posar una notícia per veure si la gent descobria la conya del dia, semblaria ser que al País Basc han decidit demanar als club de cert esport que està molt bé que tinguin animadores, però que ho consideren un xic sexista (ull, que aquests han descobert la sopad’all!, per cert el gènere de “animadora” queda clar, no?), doncs res, que demanaven que hi hagués paritat i que també tinguin cheesslidls (que no és el formatge del lidl, ains xist dolent, dolent, dolent) masculins, i el bo del cas és que un dels clubs ha fotut a dos maromos a fer el ganso mentre les noies fan el numeret i tot això perquè diuen que la meitat del públic dels pavellons és femení, aquí se’m presenten dos dubtes... si tan igualitaris volen ser, perquè no fan equips mixtos?, perquè els equips només són masculins (crec), i l’altre, si un veu durant quatre quarts (crec que són quatre quarts un partit) un reguitzell de tipus força catxes, suant i fent l’animaló que menys que durant uns minuts un pugui veure un grupet de noies... de fet si es volgués no ser sexista hi hauria d’haver tanta estona de ball com de partit i tantes jugadores femenines com ballarins masculins... ummm, però aleshores igual enlloc de ser un esport seria el circ o Glee..., hi estava donant voltes quan la següent notícia quasi que em remata, una discoteca de no sé on regalava als tres-cents primers tipus/es que hi anaven un consolador o un preservatiu i unes piles, inicialment el consolador era per elles i el condó i les piles per ells i el lema era “Ponme las pilas!”, ole, ole, ole, el que fa un curset DCC de màrqueting, però clar, per no voler semblar sexistes (sexistes?, qui ho diria), van fer que la gent pogués triar, i clar sortia un tipus amb cara de perdre més oli que el Exxon Valdes demanant un consolador i amb un somriure d’orella a orella, això sense comptar les xonis que pollaplastica en mà anaven com a voluntàries olímpiques ballant i cantant “Arriba, abajo, pal centro y padentro”, brutal, senzillament brutal, impagable com diria aquell, estava intentant descobrir si allò era real o les copes havien actuat abans d’hora quan va sortir una noia que dirigeix orquestres (de les poques que hi ha) i em va fer tornar a la realitat, recordo que un cop vaig parlar amb una directora d’orquestra (quasi tan maca com la d’ahir però més bona dirigint... ole, ols, comentari sexista tot i ser empíricament real i demostrable), doncs la tipa deia a la pregunta de si no li feia por dirigir a homes “No, gens ni mica, perquè si tinc clara una cosa és que els homes que trobo a les orquestres mai em fallaran, donaran el millor perquè surti bé..” “I les dones?” li va preguntar algú “Bé, de les dones només puc dir que donaran la nota...”, ainsss si quan s’hi fiquen són les millors...