La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

diumenge, 21 de novembre del 2010

entrada 671 (any 2)

Ahir passejava per Roma amb en Maquiavelo, bé de fet tècnicament no era ell, perquè com tots hauríeu de saber (i sempre que no s’hagi tret la seva figura dels estudis escolars, no sigui que faci obrir els ulls a més d’un jove), el tipus ja fa temps que no està entre nosaltres, i no, no era un vampir tot i conèixer la naturalesa humana de forma magistral, doncs res, que el tipus amb qui estava ahir per la nit em deia: “El poble no sap el que vol, i que es pot esperar d’aquells disposats a canviar el vot a cada prevenda que reben dels que opten als càrrecs, saps la democràcia hauria de ser la renúncia individual vers el bé comunitari, i en canvi esdevé l’interès individual en contra del comunitari, ja que tothom està disposat a donar el vot només si rep allò que espera a canvi, i com tots sabem, no hi ha per tothom i algú ha de fregar els plats dels que altres s’han afartat...”, vaig somriure, molt possiblement ni l’original ho hagués dit millor; i avui al migdia i per poder agafar el son una peli del 007, he de reconèixer que sempre m’han fet somriure, perquè ni els russos eren tan tontos ni els anglesos tan espavilats, encara recordo quan van intentar vendre la llegenda que entre agents no es mataven o no es torturaven perquè tots estaven en el mateix ram, sento trencar aquest conte infantil perquè entre el desig d’un humà i l’objecte desitjat moltes vegades res importa, i de les coses que menys importen és la vida d’un, dos o cent individus que molt gustosament donaran la seva vida per tal d’assolir l’èxit de la missió, que com no és l’objectiu d’aquests angelets i per això cobren; i per acabar d’adobar el dia avui es feia un acte per tal que la gent pogués adoptar als gossos i gats que d’altres han menyspreat, i el tema recurrent era la crida a no comprar gossos de raça i en canvi si a adoptar-ne dels de la gossera, suposo que hi ha bones intencions en aquesta crida, on també es deia que no hi feia res l’edat del quisso, i que tot i ser vell també es podia adoptar, sento dir que com deia la bella i després vella Domenica “Els homes tan com els gossos se’ls han de buscar de bona casa, joves i ben educats, que amb el temps ja agafaran tots els vicis propis del seu sexe...”, i mentre hi pensava en tot plegat vec com va caient de nou la neu, i ja ho fa per tercera vegada en aquests darrers dies el que molt segurament portarà a que els okemakosriders estiguin trempats i a punt de l’orgasme nival... i observo com seguint al temps alguns blogs s’han perdut a la tardor i han caigut de la blogosfera com fulles d’un arbre sense saber si tindran una nova primavera, i com d’altres tot i aguantar la tardor no ha pogut aguantar els primers freds i també s’han vingut avall, i em pregunto si hi haurà un cel pels blogs o un dia per tal d’adoptar-los, i la pregunta seria: “Estaria el creador d’un blog cansat d’ell, cedir-lo a un tercer perquè el continués?”, o com tota creació humana la idea de “Si no el faig jo no val una merda” preval per sobre totes les altres?...