entrada 670 (any 2)

Ahir sortir tot i que la nit prometia neu, o bé els plors de la deessa del gel o bé la caspa del vell deu qui es remena els cabells tot pensant que se li’n va anar de la mà quan va crear el mon… podeu triar a gust, sempre m’han fet un xic de ràbia els locals amb doble sala o fins i tot triple, suposo que deuen ser els bisexuals dels locals, tan els hi fot qui hi acabi entrant, del que es tracta és de no acabar la nit sol, i tan fot si un acaba fent de màquina o de vagó… perquè després diguin que els humans no sou divertits… així que mentre a la sala popular sonaven els acords de la Lott que també al·lota (xist dolent), en una altra on hi vam acabar els Morcheeba ens van donar la benvinguda ens vam acostar a la barra, una tipa ens va mirar i picant l’ullet a les seves amigues se’ns va acostar, “M’inviteu a una copa?”, “I tu que ens ofereixes a canvi?”, “Jo?” de fet no calia que ho digués, ella ens oferia la seva presència, suposo que per una joveneta beure a les costelles d’uns vells està ben vist ara bé que els vells vulguin quelcom a canvi són figues d’un altre paner, com diria aquell la joventut cal salvar-la, tot i que us equivoqueu al no salvar-la d’ella mateixa, perquè són els que poden fer el que els hi roti sense pagar-ne les conseqüències, un dels que venia amb mi va somriure “No ets pots imaginar les que he vist com tu, i si vols que et digui una cosa, totes s’han fet velles i han mort plorant lo maques que eren, i jo encara hi soc…”, la noia ens va mirar sense entendre res marxant amb l’espant a la cara mentre i per art de màgia els The twilight sad amb el seu I became a prostitute van començar a sonar, segurament aquella noia no era conscient que allí hi havia algú que podria dir que Cleopatra no era tan maca i que la Nefertiti no deixava de ser una noia normaleta tirant a lletgeta, però és clar quan un s’acaba per creure el que han dit els que han escoltat d’altres que al seu torn també ho an escoltat el disbarat resultant pot ser senzillament brutal, algú va obrir la porta i vaig escoltar a Fimbres que tronava a la sala contigua, vaig cridar al cambrer tot demanat que convidés al grupet de noies a una ronda i els hi oferís les nostres disculpes, el cambrer va somriure dient que canviaria les disculpes per una ronda de xarrups que elles apreciarien més, ara era el torn dels Hot Melts que intentaven exorcitzar el efectes de la merdamúsica de l’altre sala, vaig anar cap al bany tot veient com una de les bevedores accidentals es despenjava del grupet i se m’acostava, estava davant la porta del bany quan la vaig notar darrera meu “No puc obrir la porta dels serveis de les noies em pots ajudar?”, vaig somriure al imaginar el que ella pensava que podia portar tot allò, la vaig agafar de la mà “Com no?, perquè serveixen els nois sinó…”, no vaig fer servir l’expressió “cavaller” ja que segurament ella no ho hagués entès i menys encara apreciat, vaig pitjar la porta dels serveis d’elles quan la porta es va obrir i un cos desequilibrat va caure damunt meu, vaig reconèixer al moment a la meva púber veïna, ella ni tan sols va ser conscient que algú havia parat la seva caiguda, la vaig aguantar mentre algú deia a la meva esquena “Va amb nosaltres…”, ja ho diuen que els llops només surten de nit, vaig somriure sempre se m’ha donat bé tractar amb bèsties peludes i amb poc coneixement, “Doncs ara va amb mi”, “I qui ho diu això…”, “Jo…” “I nosaltres…” va dir algú darrera el grupet de pijobabies, aquests es van girar i van entendre que no hi havia res a pelar seria una nit de palles per alguns, els vaig deixar mentre sortia del local i la carregava al cotxe, la nit s’havia acabat un cop dins dels cotxe ella va tornar un xic en si tot preguntat “Qui són aquests que canten…”, no vaig respondre més que res perquè Morfeo havia fet acte de presència…

Break this bittersweet spell on me
Lost in the arms of destiny

Bittersweet
I want you

Oh I wanted you

And I need you

How I needed you

I de retorn va anar sonant..
Cançó 1
Cançó 2