entrada 661 (any 2)

Hi ha gent i llocs que sense saber massa el perquè bé cauen malament, i per molt que s’hi posin mai passaran de ser lleugerament aguantables amb facilitat per passar a ser irritables, l’altre dia llegia en un suplement un angelet que anava pregonant als setze vents que el tipus podia haver nascut on fos el cony de sa mare el dia que es va decidir venir a aquest mon, però que la seva ànima era espartana... espartana... i jo em pregunto si el tipus en té la més mínima idea de que era Esparta... bé, suposo que per ell que deu haver vist la peli de 300 i que l’ha considerat com a reportatge històric del discovery channel en té prou en pensar “Eren forts, macos i collonuts...”, així que res, que el dexin sortir amb calçotets i una capa vermella i que cridi allò de “Aurrrr”o “Ourrrr” o com collons fos, li estava donant voltes al tema quan he caigut que el tipus amb qui estava tenia una foto guapa penjada de la paret, ell ha somrigut “Un paston, no sé si és bona o dolenta, però va costar un paston i tothom es queda amb la mateixa cara quan la veu, i veure la cara que foten no té preu...”, he somrigut tot pensant amb un conegut que tinc, el tipus té la malaltia del tic-click o el que és el mateix que ha passat de veure-ho tot naturalment a veure-ho tot a través d’un objectiu, i no es perd l’ocasió per ensenyar el seu mega objectiu (algun dia li explicaré que vol dir fardar tan de mega objectiu... i tractar-lo com si enlloc d’anar a la cara anés uns pams més avall...), doncs res, que el tipus (segons ell per finançar-se i segons jo per justificar-se... perquè no hi ha res pitjor que fer les coses sense tenir clar el perquè) fa exposicions on posa algunes de les seves fotografies a la venta, i tot i les bones crítiques (aquests no compren i esperen que de la bona crítica igual els hi cau alguna foto gratixs...), doncs res que el tipus no ven res o quasi bé res, perquè els que li cedeixen el local sempre es troben davant el dilema de fer la compra tonta, no sigui que l’angelet se’ns faci famós i nosaltres no tinguem ni una mísera instantània del tipus... alguns fins i tot li han dit el que hauria de canviar per tal de fer les fotos un xic més desitjables, i ell tot digne sempre diu “El meu art no està fer per ser venut, sinó per ser gaudit...”, ainssss el que ens fa dir la impotència... fa segles vaig conèixer un retratista a Venècia, el tipus anava molt buscat i es deia que no parava de fer retrats de tothom qui fos algú a la ciutat, una tarda el vaig trobar en un dels molts ponts que creuen la ciutat, el tipus estava esgotat i el vaig felicitar pel seu èxit, ell em va somriure “Èxit?, vols dir?”, “Vaja, si el fet que tothom et vagi darrera no ho és ja em diràs...”, ell va seguir “Mira, això només vol dir que pinto de forma vulgar ja que a tothom agrada el que pinto, no soc capaç de fer res que sorprengui o sigui diferent, senzillament faig allò que els altres esperen, i no sé si un hauria d’estar massa content fent quelcom així...”, el vaig deixar, aquella nit vaig trobar a un altre pintor de qui tothom en deia pestes ja que feia quadres impressionants amb quadres infumables, el tipus després d’unes copes em va dir “Mira, el problema és que tothom vol que el pinti, i jo no puc pintar a tothom, només puc pintar a aquells que sé pintar, i la gent no ho vol entendre, la gent pensa que senzillament no els vull pintar...”, i avui veient la foto li donava voltes al fet de fer el que els altres no volen, el que els altres volen o senzillament fer el que un sap fer...