entrada 664 (any 2)

Odio els plans improvisats tot i que em fan trempar per lo de novedòs i deixat de la mà de Deu que porta, ahir em va tocar anar a la capital de l’estat veí, bé, com diuen “La capital sense estat”, i dins de la ciutat que es bona si la bossa sona, em va tocar anar a un gran centre comercial, un cop allí i deixant al frenesí de les compres a a qui acompanyava vaig aprofitar per dinar amb un tipus que feia anys que no veia, aquest veient el personal va sentenciar: “Sabes, el mundo sin humanos seria mucho mas humano, en cambio el mundo sin perros seria mucho mas perro...”, vaig somriure intentat pensar cada quan els tipus que es passejaven per allí canviaven de telèfon televisió, ordinador o qualsevol altre gadget electrònic, recordo quan les televisions, neveres, rentadores o altres elements mobiliaris duraven el que trigaven en trencarse (i no poder ser arreglades), conec gent que ha tingut durant més de deu anys el mateix aparell, ara en canvi sembla que si cada cinc anys no es canvien tots el aparells un no és res, i mentrestant alguns omplint-se les butxaques, perquè tothom sap que es fabriquen més elements dels que són senzillament necessaris, i després de tornada la discussió de si els grups són només el solista o si hi ha vida més enllà de la marxa del mateix, i per una ample majoria va semblar que la marxa del solista deixa en un mal lloc al grup, va ser aquí on el tipus amb un somriure em va preguntar “I que se’n deu haver fet de la nostra amiga Wendy?” “Suposo que deu estar amb en Peter” ell va somriure amb una ganyota “Sempre tan ocurrent...”, vaig retornar el somriure, feia segles que l’un havíem sabut de l’altre però va ser de la forma més estúpida i precisament en aquell estúpid concert que ens havíem creuat, al principi cap dels dos havia cregut possible que l’altre fos aquell del que havia sentit parlar, però després d’un somriure de “mea culpa” ens vam presentar i des de les hores ens hem vist sempre que ha estat possible, de fet no sempre es troba a algú que va cobrar tretze monedes de plata per trair a un salvador, tot i que ell sempre m’ha dit que van ser algunes monedes més i força més sang...