entrada 664-2 (any 2)

Avui m’he sorprès donant un consell fet amb les paraules que em van dir fa segles, un dia com avui i veient com les tropes fugien després d’una batalla desastrosa el general que havia fracassat em va dir: “No pot guanyar aquell qui no ha perdut perquè és incapaç d’entendre el que vol dir guanyar, i a més després de la pèrdua ja només et queda el guanyar...”, avui llegint alguns blogs m’he trobat amb el tema recurrent de l’amor i la por a perdre’l, i el problema és que pensar i donar voltes a aquesta por fa que els humans us el perdeu, aquest amor o el que creieu que sigui, tot esperant el final i quan arriba hi dieu “Veus, ja ho deia jo...”, sense ser conscients que el vostre comportament hi té molt a veure en el seu final... i davant d’això tot són preguntes i dubtes, fa anys un tipus molt savi em va dir “Jo no tinc respostes a les preguntes que em fan, jo només tinc paraules i la gent tantes ganes d’obtenir respostes que són capaços de trobar-les entre el que els hi dic...”, no m’hi he pogut d’estar de pensar-hi una estona mentre fèiem el cafè, avui el tema estrella ha estat si es podia considerar el patinatge artístic (sobre rodes) com a “artístic”, jo era del parer que es podia considerar moltes coses menys artístic, sempre que el vec em ve al cap la imatge dels elefants roses de Dumbo o del Aprendiz de Brujo, suposo que ara algú dirà que si que ho és i que per gustos els colors, doncs res que em callo; avui també escoltava que hi ha un moviment que vol que es facin exàmens diferents pels dislexics, ja que el fet que tinguin un problema en l’aprenentatge no ha de ser un handicap a l’hora de fer els exàmens, bé si voleu que us sigui sincer crec que reconèixer que tenen un problema en l’aprenentatge ja representa senzillament això, un problema... però res, que els hi facin exàmens especials i de pas a tota la resta de personal que els hi facin exàmens a mida i ja posats i per acabar que siguin self-service on un només haurà de contestar allò que hagi estudiat, perquè total el que importa són les ganes que s’hi posen més que no pas les capacitats, i això em porta a pensar si vosaltres deixaríeu la vostra vida o la de qualsevol altre en mans d’un tipus encantador però limitat tot i que hi posi moltes ganes, o en mans d’un altre tipus senzillament capaç... ara ja podeu anar donant les respostes i tot pensant en el que direu m’ha vingut al cap la frase d’un tipus que fa segles va dir: “De la mateixa manera que tenim el mot de pedagog per definir als esclaus que porten els nens al col·legi, igual caldrà crear el de demagog per definir aquells que influencien en el poble perquè aquest faci el que ells volen que faci...”... tornant al tema primigeni, doncs que voleu que us digui, amb el pas dels segles només he vist somriures de felicitat en aquells que s’han atrevit a jugar-s’ho tot i han guanyat, els que han perdut no somreien però se’ls veia que havien fet el que havien cregut, i la resta... bé, la resta senzillament havia viscut la seva vida covardament...