entrada 672-2 (any 2)

Avui mentre esperava a un tipus per fer el cafè he assistit a una escena digna de qualsevol pel•lícula del manxec universal (i no parlo del Quixot...), doncs res hi havia una mare amb la seva filla i no m’ha calgut parar massa l’orella per escoltar la conversa ja que anava pujant de to per moments, la mare li deia a la filla “Mira nena no es pot tenir tot, o tetes o intel•ligència i tu vas servida d’això darrer...”, la filla l’ha mirada “Doncs jo vull més tetes, ser llesta no es divertit, el que és divertit és follar i posar berracus als tius (no he pogut reprimir el somriure), això si que mola...”, la mare ha agafat aire (suposo que la conversa deu ser recurrent), “Doncs ja saps el que en pensem el pare i jo, quan siguis gran...”, i aquí és on ella ha explotat “Quan sigui gran..., mira si em moro prefereixo ser la tia que ha follat amb qui ha volgut i molt, que no pas la idiota espavilada que sap de tot i tot el que ha volgut...”, la mare ha arrufat el nas “El sexe no ho és tot...” “Ah no?, i em pots donar una altra bona raó que expliqui els escàndols que munteu el pare i tu? i que justifiqui que jo els tingui d’aguantar?, que vergonya us hauria de fer...”, la mare ha quedat bocabadada sense saber que dir (ains, el dia que els fills saben el que fan els pares...), la mare s’ha escudat darrera la tassa de cafè demanant un temps mort on agafar aire; ha estat aleshores quan ha vingut el meu conegut, l’he vist força millorat bé el bru de la seva pell destacava entre la blancor existent entre el personal del local i la nena ha inflat el poc pit (si, no tenia massa pit) al que ell ha respòs amb un somriure cap a la mare (que si que estava ben dotada) cabrejant encara més a la filla, conec en Pol des de fa temps, va començar la seva carrera professional com a consultor en un ajuntament on va tenir una idea “bàrbara” com dirien alguns, va concloure que alguns aturats podrien fer feines en entitats sense ànim de lucre, així l’ajuntament reduïa les ajudes monetàries a aquestes entitats, promocionava l’ocupació i pagava salaris en lloc de subsidis, d’aquesta manera la gent veia que servia per alguna cosa i que la seva feina encara era apreciada, i les entitats podien tenir els professionals que sempre reclamaven... doncs res, que va ser proposar-ho i organitzar-se l’escàndol, perquè a uns ja els hi anava bé estar a casa i cobrar sense fotre res (van arribar a dir que l’esclavisme estava abolit, i que ells tenien llibertat per decidir si treballar o no, o en que treballar), i els altres queixant-se que no volien gent per fer la feina sinó diners i que ells ja trobarien qui fes la feina (amb o sense pagament de comissions), total que com que ell no va voler baixar del burro el van despatxar, ell mai ha entès com poden acomiadar a algú que ha donat una bona idea i una possible solució a un problema, el pobre no sap que la gent no acostuma a voler solucions quan estan bé i que les idees i l’acceptació de les mateixes poques vegades van de la mà... com deia aquell “El darrer que va venir amb idees revolucionàries va acabar crucificat, així que s’ha d’anar molt amb compte amb les idees que es tenen i més encara en dir-les...”