La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 8 de novembre del 2010

entrada 660 (any 2)

“Vi veri universum vivus vici”.... o com diria el personatge d’ahir: “Pel poder de la veritat, mentre visqui, hauré conquistat l’univers...”, bé no deixa de ser una traducció un xic lliure tot i que no desmereix l’original, ahir van tornar a fer la peli, recordo que el primer cop que la vaig veure em vaig sentir un xic desil•lusionat de que no haguessin seguit més el còmic, però ja sé sap que mentre els còmics tenen la velocitat de qui els mira individualment les pel•lícules s’han de fer a la velocitat de la majoria per deixar a forces contents, l’he vista no sé quantes vegades i cada cop em porta a entendre com esteu el humans, els primers cops vaig creure que igual obriria alguns ulls i la gent miraria al seu voltant tot veient que no s’està massa lluny d’allò que es diu, però quan la gent ha donat els seus ulls per no veure el que passa i prefereix que li expliquin a cau d’orella el tema comença a ser delicat, vaig parlar una nit amb un tipus del stablishment i després d’algunes copes i amb un somriure em va dir “No queden collons, hem aconseguit fer perdre totes les esperances a la gent i ara ja només van per rutina, hem aconseguit que ni la puta Pandora recordi que la va deixar al fons de la caixa, tothom creu que viu la millor vida que pot viure (o almenys una millor de la pitjor que podria viure), i amb aquesta por ningú diu res, perquè han aprés que de res serveix...”, el tipus estava tot cofoi i no vaig poder més que admirar la senzillesa en que s’expressava i quanta veritat tenia el que deia, després d’apurar la copa el tipus va seguir “Tu creus que algú voldria ser com ell?, un pedant desfigurat que no pot més que morir pels seus ideals... la gent el que pensa és que si es tornés com ell no podria anar a fer canyes al bar, o veure el futbol o senzillament anar-se’n de vacances (per no parlar de sortir a follar), perquè ja em diràs qui té collons de marxar de vacances amb la societat per salvar, així que millor que la salvi un altre, i si ningú la salva doncs segurament es deu a que no cal que sigui salvada...”, “No em diguis que l’enveges?”, ell va riure i el got se li va escapar de les mans, com per art de màgia li vaig tornar a deixar damunt la barra, ell va cridar a la cambrera i després de demanar dos copes més em va dir “Envejar-lo?, algú que té com a màxima allò de: “Res és segur, tot és possible”?, doncs clar que si, jo he vist el sistema i sé el que fa, el que vol fer i el que farà, i ens podem donar per contents de no ser-hi quan això passi... bé, tu si que hi seràs vampir, tu ho veuràs en primera persona... un mon feliç, un ideal, un mon xaxiktkgas, però molt em temo que un mon on senzillament no hi valdrà la pena de viure... tothom haurà donat la seva llibertat a canvi de que la vida li sigui fàcil, les aventures juguen a la baixa vampir i la seguretat i el saber que tot anirà bé són els valors segurs d’avui en dia..., la gent ja no vol amor, la gent vol seguretat, perquè han aprés que el mal fa senzillament mal, i que el dolor no es bo, així que ho donaran tot per tal de no passar-hi i si per aconseguir-ho han de donar el que els fa vius doncs senzillament ho donaran...”, “Bé, sempre hi haurà un xic d’esperança...”, aquí ell va explotar amb una rialla “Apreciat vampir, l’esperança es va perdre el dia que la gent va decidir que hi havia prou revolució i canvi en les pel•lícules que es veuen i que no cal traspassar-ho a la realitat, perquè tothom sap com està però ningú s’arrisca ni tan sols a pensar com podria estar si el tema no funcionés...”, vaig apurar la meva copa tot recordant al bo del protagonista, molt possiblement no deixava de ser una víctima del destí, i més encara una víctima dels imbècils que es creuen amb la veritat absoluta i que des de les seves cases i mirant les seves darreres adquisicions critiquen i despotriquen de que els canvis mai han de ser violents, i que cintes com aquesta són contraproduents per infantiloides, dogmàtiques, i recargolades dialectalment... a més de dir que el protagonista no deixa de ser un terrorista, i aleshores no puc més que somriure... un terrorista... doncs si senyors un terrorista perquè porta el terror, ara bé, l’acostuma a portar a aquells que han fet del terror el sistema de control sobre els altres...

2 comentaris:

Ana Carles ha dit...

És francament descoratjador llegir-lo avui, més de lo habitual vamos... deu ser que no tinc el dia

Molon labe ha dit...

Estimada Ana, no em prengui en serio, de fet no hauria de prendre mai seriosament a cap vampir, som entremaliats de mena... :)