entrada 675 (any 2)

Avui alguns es correran de gust i algunes secretàries no hauran de vigilar la reraguarda, baixant he escoltat com quasi o més de 3 de cada 4 joves creu que els polítics fan política senzillament per beneficiar-se, un altre percentatge força significatiu diu que treballen per les multinacionals, bancs i pools de poder més que no pas per la gent, i acaben tots dient que creuen que a ells els hi tocarà viure en un mon pitjor que el dels seus pares... ahhh, i davant això tots conclouen que la rebel•lia o el conflicte no és pas cap solució i que només toca que aguantar-se, com diria aquell “Vells en pells de joves...”, i sobre els polítics dir que entre que són dislèxics interessats i que ho interpreten tot com volen (i com s’ha d’interpretar segons ells) han fet una perversió pròpia de la frase “El benestar de la majoria preval sobre el benestar de la minoria o sobre el d’un mateix...”, tot tornant-la en “El benestar d’un mateix preval sobre el de les minories (faltaria més), i fins i tot sobre el de la majoria (que es fotin)”, i que consti que aquesta frase ja l’he utilitzada d’altres cops i que no és meva (un que és un copion i a més poc original), ahir fent el cafè parlava amb un tipus de l’empresa que explicava com havia dut al seu fill a celebrar el seu aniversari i comentava als “amiguets” que havia convidat, jo com conec els pares d’aquells marrecs em va estranyar que un nen tingués tanta punteria i “puteria” al triar les amistats, al que el pare em va dir que havia estat ell qui els havia convidat prèvia conversa amb els pares dels altres nens i va sentenciar “Els nens es fan amics de qualsevol, així doncs que menys que aprofitar aquesta característica per aconseguir que es facin amics dels que toca, perquè tots sabem que les amistats d’infància duren quasi tota la vida, i arribats a cert punt a un li costa negar o trair a un amic de col•legi...”, no vaig preguntar si també tenia llista de pretendentes perquè coneixia la resposta, el vaig deixar parlant mentre tornava al despatx, pels passadissos vaig recordar una frase que havia llegit no feia massa “Il faut cultiver tout le jardin”, frase d’un article de premsa en la que s’anteposava el fet de tenir una educació universalista davant la tendència a educacions específiques, com deia el tipus “Davant un problema un no ha de ser un expert en resoldre’l des de una sola vessant, un ha de ser capaç de fer-ho des de molts punts, un alpinista no és expert en pujar només per una cara a una muntanya, un bon alpinista és capaç d’atacar el pic des de diferents cares, no ser expert en res i coneixedor de tot fa que sempre puguem ser quasi experts del que ens faci falta...”, i això em va portar a la pensar en la presentació del geni d’ahir, el tipus havia proposat una nova forma de fer,”En temps de crisis no serveix perseguir l’oportunitat, perquè córrer darrera la mateixa porta moltes vegades a enganyar-nos creient que l’atrapem quan no ho fem, amb el desgast tan físic com mental que això provoca, jo proposo no córrer darrera ella, sinó senzillament (aquí va fer una L en la pissarra), fer una direcció diferent, amb sort ens avançarem i l’enxamparem, i sinó, bé sinó ho fem no estarem pitjor que corrent darrera una quimera, i recordo que passar per on passa tothom no acostuma a aportar grans idees ja que són molts els que miren el mateix paisatge, jo proposo excursions a la cara oculta de la realitat i la possibilitat d’enganyar i trobar l’oportunitat cara a cara... i si no és així sempre ens quedarà gaudir del viatge”, i aquí vaig pensar en el que ja havia dit algú feia temps (i em torno a repetir...)

“Debes rogar que el viaje sea largo,
que sean muchos los días de verano;
que te vean arribar con gozo, alegremente,
a puertos que tú antes ignorabas.
Que puedas detenerte en los mercados de Fenicia,
y comprar unas bellas mercancías:
madreperlas, coral, ébano, y ámbar,
y perfumes placenteros de mil clases.
Acude a muchas ciudades del Egipto
para aprender, y aprender de quienes saben.
Conserva siempre en tu alma la idea de Ítaca:
llegar allí, he aquí tu destino.
Mas no hagas con prisas tu camino;
mejor será que dure muchos años,
y que llegues, ya viejo, a la pequeña isla,
rico de cuanto habrás ganado en el camino.
No has de esperar que Ítaca te enriquezca:
Ítaca te ha concedido ya un hermoso viaje.
Sin ellas, jamás habrías partido;
mas no tiene otra cosa que ofrecerte.
Y si la encuentras pobre, Ítaca no te ha engañado.
Y siendo ya tan viejo, con tanta experiencia,
sin duda sabrás ya qué significan las Ítacas.”