entrada 655 (any 2)

Aquest cap de setmana vaig tenir sopar, i va ser força divertit, un total de vuit persones, quatre parelles tot i que no oficials ni tan sols oficioses, l’amfitrió va considerar que estaria bé un nombre igual de dones i homes, no vaig poder més que somriure al veure que per molt grans que es facin ni tan sols saben seure en una taula, no es sabrà el mal que ha fet el perdre les classes d’urbanitat i bones maneres, la conversa va anar sobre els darrers brots de violència, els tipus estaven força esvarats per tal com pintaven les coses, suposo que uns quants morts en poc temps fa que un calculi la probabilitat de ser-ne un dels que vindran i a més veient el panorama un té clar que a millor no anirà el tema, així que a l’hora del cafè tots hi van dir la seva, i com no, va sortir el tema de l’escriptor aquell que tenia tendències per les japoneses jovenetes… va ser aleshores quan una va saltar (una que té un nen de tres anys, i que davant la detenció d’un possible pederastra va venir a dir que li era igual si ho era o no, que davant el dubte millor el posaven directament a la garjola…), doncs res la tipa dient que li era igual si era inventada o no la història, que si fos per ella agafava al tipus i el fotia a la presó… i forces dels presents van anar dient que si que per ells davant el dubte era millor equivocar-se i després sempre es poden demanar disculpes, al final vaig perdre el compte dels que tancarien preguntant-me qui quedaria fora, els vaig anar mirant, els conec de fa temps i la seva indiscreció i la meva memòria fa que conegui força bé la seva vida… la noia del costat es va treure la carrera perquè el seu pare era amic del degà i va demanar que intercedís per un parell d’assignatures de les que no se’n sortia, el tipus del costat té vàries empreses i cap declara el que li toca, la tipa del costat té una assistenta a casa, una immigrant il·legal a qui li paga una merda i que segons ella ja li fa prou amb deixar-li menjar el que ells no volen, l’altre tipus va tenir un accident fa temps i van desaparèixer les mostres de sang (que haguessin demostrat que el tipus anava begut, i com ell diu “Allò em va fer veure que si bevia no podia conduir, no pel mal que vaig fer, sinó pel que hagués pogut prendre…”, tot un angelet), la tipa del costat és una advocada que menteix i perverteix el dret a cada cas per aconseguir que els que la puguin pagar puguin fer allò que els hi roti, el tipus que seguia va tenir de marxar d’un país on estava de vacances quan algú li va dir que la noia que havia conegut molt possiblement no havia fet ni la primera comunió… justament el tipus que estava al costat de la protectmama que li reia les gràcies sense saber quin tipus d’angelet tenia al costat, i la megamama fa un temps es va deixar veure amb una persona per tal d’arruïnar-li el matrimoni i de pas la carrera professional i així aconseguir que un conegut tingués un ascens i de rebot beneficiés a la seva parella… i després venia jo, i no cal que us avorreixi amb les meves malifetes, perquè acabaria abans dient-vos les bones… cap ni una; vaig somriure repassant les seves cares, tot pensant que com es pot ser de fill de puta jutjant els altres quan la majoria dels presents tenien un historial tan o més brut que aquells a qui criticaven, ara bé, la seva brutícia era “de nivell”, perquè es veu que fins i tot en aquests temes hi ha “classes”…