entrada 658-2 (any 2)

Em cago en els putus gavatxos, tot i que suposo que el meus veïns més, avui m’han vingut a veure i mentre el tipus treia un parell d’ampolles d’un beuratge etiquetat com a “Sain Emilian 2008” i sota signat com a “Grand vin de bordeux” ha anat a la sala i mentre jo obria la primera ampolla ell ha aprofitat per arrencar-se per XXXX amb la guitarra que tinc al menjador, jo he sortit amb les copes tot pensant que sort que no vaig decidir-me per un bon amplificador i millors altaveus o en aquell moment sortiríem disparats per la finestra, el tipus ha mirat les copes amb un somriure sé que ell és dels que pensa que un tipus que veu vi en got no mereix ni mitja paraula (més que res perquè en una copa n’hi cap més), “Una ampolla dos copes?” li he fet que si amb el cap i ell ha deixat la guitarra, abans d’agafar la copa ha somrigut i ha tornat a agafar la guitarra “Saps, són del tot masoquistes quan més les maltractes millor sonen...” i ha començat amb el repic de YYYY “Quanta gent hem mort des de aleshores?, en portes el compte?”, he somrigut aixecant la copa “Importa?”, ell ha tornat a deixar la guitarra “Suposo que no... que en traiem?...”, després de provar el vi ha fet una ganyota “Això he dut?”, el meu somriure l’ha divertit “Saps vampir fa anys m’haguessis mort per menys...” “Ja ho farà la ressaca de demà...”, “Demà... saps, vist des d’avui demà queda lluny... llàstima de només dur dues ampolles...”, “Bé ,sempre ens queda París...”, “París...” ha dit ell amb una somriure, “Obriràs la bodega per mi?” “I perquè no?, el vi és del més egoista i del més altruista... tothom desitja tenir el millor per a ell però es té la necessitat de compartir-lo...”, ell ha aixecat la copa buida “Espero que tinguis tantes copes com vins...”, fa segles que el conec, no sé qui ha salvat més a l’altre i tan se m’enfot, però és de les poques persones amb qui val la pena veure un bon, regular o directament dolent vi, com deia aquell “Tots els vins són bons, i el vinagre és dels vins menys bons....”, la nit ha anat avançant tot esperant l’hora per sortir i més sort de que ell no hagi intentat repetir els sues rifs impossibles amb la guitarra que tremolosa ho veia tot des de una cantonada del menjador i mentre buidàvem ampolles sonava ZZZZ i VVVV, i com no al final ha acabat sonant WWWW (que no és una pàgina web...)

Per cert, benvinguda a una nova lectora/seguidora i recordar-li que no saps on t'has fotut...